Welcome to cub scouts!

Ahir al vespre vaig decidir fer una visita als Scouts. Volia conèixer com funciona un cau, com s’organitzen les leaders, com són els nens i les nenes que porten el fulard al coll…

A les set en punt, allà hi era : al gimnàs de Kilchreest National School.

Primera impressió:  nens pèl-rojos, rossos i rosats de pell corrents d’un lloc a l’altre per un gimnàs gegant.

Al fons, quatre noies d’uns vint- i- …. Anys. Em presento i es presenten. Haig de ser sincera, no vaig entendre cap nom, massa ràpid. Però bé,  vaig somriure i em vaig disposar a trobar una cadira on poder observar el nou escenari.

Gairebé sense dir res les caps, els nens i nenes ( cubs ) es van col·locar en tres files.

Tots amb tres dits fent la salutació escolta, mirant al front on hi era la bandera tricolor: la bandera  irlandesa.

Equipament per anar al cau.

El Cian i un company seu ( els més grans del grup ) van dirigir-se cap a la bandera. Mentre el Cian la subjectava i la mantenia tibada, el seu company va hissar-la amb uns crits de fons que em van costar entendre.

Una de les caps, davant del grup deia quelcom semblant a :  

-  Cubs are the best?   (I ells responien)

-  Yes, the cubs try to be the best.

Va ser un moment d’incertesa ja que no sabia si continuar a la cadira, si aixecar-me i fer com ells. Vaig decidir quedar-me quieta, observant l’escena ben sorpresa.

Després d’aquest moment de Benvinguda i de la meva presentació al grup, es van separar en dos petits grupets.

Un va fer dos jocs amb pilotes: el mata conills conegut arreu del món i un altre de competició. L’altre grup, que va anar a una petita sala, va assajar un ball de Michael Jackson : “ Thriller” per un talent show que faran.

Entre joc i joc, vaig entrar a una saleta on guarden material i desenes de llibres.

Allà vaig poder fullejar i llegir llibres sobre l’Escoltisme Mundial, Scouts a Irlanda...

Vaig poder llegir les primeres pàgines del seu propi Dossier Verd, i llibres de suport per a caps i dirigents.

També  vaig poder veure murals amb fotografies d’altres anys... i allà entretinguda es van fer les vuit del vespre. El cau havia acabat.

I només ens va quedar dir: See you soon!

Cada dilluns portaré als dos nens al cau i jo també hi seré present; ves a saber,

 potser vaig de campaments amb ells!

 Si entreu en aquesta web podreu veure com s'organitzen, fotografies, contacte:

http://www.scouts.ie

Passeig per Ardrahan

Aprofitant que no plovia he decidit calçar-me les botes i caminar direcció Ardrahan.

Càmera en mà i amb una mandarina a la butxaca- per si la gana ataca a mig camí- he passejat durant gairebé una hora i mitja.

Sent conscient que no em trobaria res impactant – sent diumenge-  he continuat avançant cap al petit poble.

A mig camí, he pogut trobar-me amb els grans habitants del territori: els cavalls.

Et miren d’una manera sospitosa, et fa sentir-te com un veritable foraster.

En arribar m’he hagut de deliberar: tenia tres opcions.

Primera: visitar l’església

Segona: entrar a un dels dos cafés-restaurants que hi ha.

Tercera: tornar enrere.

 

Ocells terrorífics: corbs

The church

M’he decidit per la segona- malgrat sabent que avui és diumenge-. He fet un cop d’ull a la façana blanca i vermella. Abans de mirar per la finestra m’havia d’assegurar que avui estava obert. Com no he pogut esbrinar, com fan les tafaneres he mirat per la finestra amb les mans per sobre les meves celles. Sorpresa! Un home a la barra del bar! Potser ha estat una al·lucinació... encara no estic segura.

Veient el fracàs, he fet mitja volta i he passat per davant del club de Hurling del poble.

Esport d’origen celta que es juga amb pals colpejant una pilota.

Després de fer una parada per menjar una  mandarina a un banc on donava el sol de cara, he caminat per una carretera molt estreta passant per darrera l’església- de pel·lícula de terror.- i en aquest camí he trobat a dues conegudes: dues ovelles amb cap i potes negres molt estimades per la seva carn.

El matí anava enfosquint, fet que ha portat al meu retorn a casa.

ARTE

26 Enero de 2012

El arte (del latín ars) es el concepto que engloba todas las creaciones realizadas por el ser humano para expresar una visión sensible acerca del mundo, ya sea real o imaginario. Mediante recursos plásticos, lingüísticos o sonoros, el arte permite expresar ideas, emociones, percepciones y sensaciones.

Teóricamente esta descripción es la que da nombre a el ARTE.

Pero me pregunto si todo el mundo guarda este significado y  sus acepciones en su mente.

Para unos y para otros.

El Arte de emocionar.

El Arte innato

El Arte que esconde secretos

El Arte que roza el cielo

El Arte de manipular

El Arte de la vida

El Arte de la revolución.

No dejemos de expresar, de plasmar todo aquello que sentimos y/o pensamos. 

Qué mejor que pasar toda una tarde probando y creando pequeñas obras de arte: 

una tarde de lluvia en un país de color verde. 

Irish style

El passat dissabte vaig poder viure en viu i en directe la vida nocturna a Irlanda. Es podria resumir en un autèntic espectacle.

A les 19.30h va començar la festa a una casa d’un noi de Brasil. En arribar la gent estava al pati, a la cuina, al menjador... gairebé unes 20 persones, - es veu que és tot un èxit aquí.-

Em vaig sentir com una invasora, però es veu que és d’allò més normal anar a cases d’algú que faci festes sense conèixer al propietari.

Vaig xerrar amb les companyes de festa: Julia, Gissbelle, Pauline and Lidia – la darrera és de Madrid.-

També vaig poder xerrar amb altres convidats-invasors en anglés i fins i tot en portugués. Vaig tenir una llarga i feixuga conversa amb un noi brasiler sobre el caràcter de la gent del país de la samba.

Més tard, a les 22.00h, hora de tornar a la ciutat. Però no per anar a dormir, sinó per buscar el millor pub de Galway! Kings Head: http://www.thekingshead.ie/

Música en directa variada, ball i molta gent!

Més tard…després d’aturar-nos al carrer principal a cantar i ballar: Para Bailar la Bamba amb dos músics al carrer…. Vam continuar la festa a un club: Karma Club.

Vam ballar i ballar fins les 2.30h – al·lucinava estar desperta a aquesta hora, molt tard allà.-

La primera nit a Galway ja acabava i em disposava a dormir al llit de l’hostal.

Al matí següent- el més desitjat- un bon esmorzar.

Al matí vaig poder contemplar  el mar , la platja de Galway. Un aigua gelada on fins i tot es poden trobar atrevits que es banyen i en sortir de l’aigua tenen la pell rosa- vermella. 

Ells i elles diuen que es bo per a la circulació sanguínia, s’haurà de provar algun dia!

Vaig poder trobar les algues que la professora de botànica de l'any passat ens deia que es trobaven a l'Atlàntic, en aigues molt fredes. 

Després d’un agradable passeig, l’hora del lunch!  Deliciós plat al Irish style, per recuperar forces i tornar cap a casa a mitja tarda.

  A la Julia li va fer molta gràcia el nom de la Illa: Nuns island- la illa de les monges- 

Avui dimarts, primer dia de pluja més forta.

Aquesta tarda visitaré Gort i la seva biblioteca amb el Cian i la petita. 

El segon dilluns a les terres dels follets.

De bon matí, he agafat el cotxe - per primer cop amb els dos nens i la petita-. Els he portat  a l'escola i he deixat a la Niamh a la seva classe on he pogut xerrar amb la professora, Fionula. La Niamh l'adora. Com tots nosaltres sempre hem tingut el nostre referent a l'escola... i qui recorda aquella mestra genial? 

Durant aquesta tarda he hagut de fer de professora, de perruquera, de mare... desenes de jocs i de papers que haig d'anar millorant. La imaginació volar pel cap de la petita.

Aquesta tarda ha rebut un regal: un anell. Per a mi tant sols és un tros de plàstic fet de forma que puguis introduir un dit i lluir-lo. 

Amb el conte que li he explicat abans d'anar a dormir, aquest anell s'ha convertit en l'anell de la bondat: goodness. La intenció és que sigui un truc útil per anar a dormir.

Us explicaré el conte:

Hi havia una vegada en un bosc molt  i molt llunyà, a un poble de pirates  anomenat Castelldefels hi vivia fada una petita, molt petita. Era la fada del Bosc màgic. Tots els habitats del poble i de les viles del costat la coneixien com la fada Mandràgora. I tots ells també sabien que la petita i màgica fada tenia el poder de la bondat. Guardava dins la seva caseta un anell molt valuós, de vidre. A la nit aquest anell màgic brillava i il·luminava la caseta de la fada.

Quan algú feia quelcom dolent, la llum que emetia l'anell es tornava d'un vermell com la sang. I la fada, en veure aquesta llum roja agafava la vareta  i es preparava per anar a buscar a la persona que havia comés l'error de fer quelcom dolent.... portava un sac ple de pols màgica i pocions...

continuarà... perquè ara mateix la Niamh ja dorm.

Intentava ensenyar-li com es fa de peix... ho ha aconseguit després de molts intents.

Smonki, el gat de la casa.

No només m'asseguro que facin els deures, sinó que jo també en faig.

Els nens tornaran dels Scouts en uns minuts. El Cian m’ha demanat si podia agafar el meu foulard per ensenyar-lo  a la resta del grup. Jo, encantada!

Foto que s'han fet abans de marxar per ensenyar-li a les noies. Cian& Darragh

Avui puc anar a dormir amb un gran somriure després d’haver estat xerrant amb unes quantes amigues ben boges.

Demà serà un altre dia.

Fins aviat.

Gràcies

22 de gener 2012

Gràcies. 

Ja us han arribat?

...propera parada:  l'endemà.


 Atureu aquella oportunitat que es presenti. 


Fins aviat.

Nice to meet you!

21 de gener 2012.

Són les onze del matí.  Tinc tot el cap de setmana per endavant i els nens i la nena no són aquí. Estan amb el pare durant els dos dies, ja que com marca la llei... quan una parella es divorcia el pare té dret a veure els seus fills com a mínim cada 15 dies. Per sort o per desgràcia això és així.

En Jack

Totalment preparada per viure la primera experiència com a conductora en aquest món a l'inrevés. On els cotxes semblen conduits per fantasmes si te'ls mires per l'esquerra. Fascinant.

 El cotxe que hauré de conduir

El dia és gris, però almenys no plou. Ahir , durant tot el dia i tota la nit va estar plovent- no va ser una gran tempesta però és pluja fina que et fa aclucar els ulls quan camines.-

Després de passar per la oficina al ciutadà per a fer-me totalment legal al país amb el meu PPSN, vaig dirigir-me a la Post Office per comprar segells i enviar diverses cartes.

( 82 cc costa enviar una carta a Espanya)

Local dels scouts a un soterrani de Galway.

La catedral de Galway i el riu que divideix la ciutat en Est i Oest

Cristòfol Colón va fer construir aquesta church per a fer escala abans de partir cap a les Amèriques.

Més tard, com continuava la molesta pluja però discreta, vaig entrar a comprar un parell de jerseis i unes samarretes. Aprofitant que aquí també estan de rebaixes: sales!

Durant la meva odissea per la botiga entenent les talles: 8, 10, 12… vaig rebre la trucada de la Sandra, l’antiga au pair alacantina.

Ens vam presentar i fer un resum de les postres vides molt diferent però amb un punt en comú: Irlanda i la família McManus.

Ens vam trobar a dues amigues seves, també espanyoles. Vam prendre un latte ( cafè amb llet) al Cafè on treballa ella.

A mitja tarda em vaig retrobar amb la meva house-mum, la Maeve, vam tornar a casa i aquí després d’ordenar de nou l’armari i preparar un risotto per sopar juntament amb la Maeve, vaig anar a Gort. ( El poble a 10 km d’on visc.)

En aquest poble faré les classes d’anglès durant 10 setmanes. Vaig conèixer al professor, Paschal i a tres alumnes: En Jen, noi alemany que retorna al seu país en dos dies. També vaig conèixer la Gisbelle, una noia alemanya i la Claudia, italiana.

Elles viuen a Kinvara un poble de costa a 15km d’aquí, d’Ardrahan.

Ambdues són au pairs i em van donar el seu telèfon mòbil per estar en contacte, molt simpàtiques i agradables.

Una d’elles la Gisbelle és amiga de la Pauline, una altra au pair amb la qual vaig contactar quan vaig arribar. Ahir em va convidar a sortir amb les seves amigues i la Gisbelle, divendres a la nit em va recordar el lloc i l’hora de la festa.

La festa és aquesta nit a Galway.

Aquí la gent jove si surt de festa ho fa a Galway i s’han de quedar a dormir als Hostels perquè no hi ha sistema per a tornar a casa.  En principi avui tinc la meva primera festa... després de dues trucades he pogut reservar el meu llit al hostel: Snozzless Hostel of Galway.

Podria resumir el dia d’ahir  amb una frase, la qual va aparèixer en totes les converses del dia i fa ser la última frase d’ahir a la nit amb les dues noies: Nice to meet you!

Plou i fa sol.

19 de gener 2012

Podem titular el matí d'avui com: un matí d'una gran mestressa de casa.

Ja estic agafant el ritme de treball. Avui just en arribar a la cuina per dir bon dia a la família i preparar els esmorzars i els lunchs, m'he trobar que no hi havia ningú. Però no és del tot cert, en Darragh estava despert des de fa una hora. M'ha explicat que ha anat a veure les gallines i els ha portat les restes de pa.  - alimentació bàsica de les gallines -

Algunes d'aquestes "cluecas" es protegeixen de la pluja.

Més tard he estat fent les tasques de la casa. Ja sóc una gran professional de la nova amiga:  hoover, una aspiradora gegant!

He parlat amb la Neus durant una hora: moltes "tonteries" que explicar-nos. Fins i tot ja m'ha posat feina. Buscar una ruta en bicicleta per aquí. " Me pondré manos a la obra".

...

El moment més esperat ha arribat a les 12.20h:  Sóc una autèntica cuinera!

( Missatge per a la mama: puedes ver que me cuido muy bien.)

Demà m'espera una nova visita a Galway. Tinc una parada obligatòria a Correus i una altra a l'oficina del Govern per fer-me el meu PPSN. Un número pin personal necessari per a quan es ve a Irlanda a viure durant una temporada i beneficiar-te dels serveis del país.

També coneixeré a l'antiga au pair: Sandra. Ella és espanyola i s'ha quedat a viure a Galway. Ha trobat l'amor i la seva ciutat. Coses de la vida!

Fins aviat.

Com diu la cançó de Sopa de Cabra... avui plou i fa sol! 

http://www.youtube.com/watch?v=wpm24Z_G-Y8

La cosa pinta bé...

18 de gener 2012.

Ja fa tres dies que va començar l'aventura.

I la cosa pinta bé...

Primer de tot us presento al meu estimadíssim amic: Diccionario Bilingüe y gramática. English-Spanish. Ell m'acompanya a tot arreu. Té molt a dir, però passa desapercebut.

També us haig de mostrar les meves noves amigues: Les botes d'aigua. Gràcies a elles els peus no se m'omplen de fang i no em mullo. I no em puc oblidar dels meus enemics: els endolls a l'anglesa. Fins avui, gràcies a ells no he pogut escriure res al blog.

 I ara sí... el dia d'avui.

Avui ha estat un bon matí, de passeig per Galway. Sembla de conte.

                                                                                   Molts camins...

                                                                              

                                                          Per als meus amics Els Follets!

                                    Malgrat els núvols no deixin passar els raigs de sol... les façanes posen color.

I després d'un bon lunch, tornem a casa on he pogut tenir una conversa amb la Neus. Amb un fins ara emotiu.

Des de la meva habitació olorava quelcom deliciós... la mare de la família- Maeve- estava preparant melmelada de taronja.

Al jardí de la casa amb la Niamh. Li encanta el color rosa.

Més tard l'he ajudat a preparar un plat bastant laboriós- Beef with vegetables-.

I què millor que jugar a cartes amb dos nens- un pèl-roig, el Darragh i un castany, el Cian, ambdós amb pigues

- i construir una llarga cadena de fitxes de dòmino per practicar l'anglès i distreure'm una mica.

La Niamh ens ajuda, però plora cada cop que les fitxes cauen una rere l'altra.

A les 6:30h hora de sopar. Deliciós. I més tard...

he pogut tenir el primer contacte, més de quatre paraules -tot s'ha de dir -, amb el gran dels tres petits grans reis de la casa: El Cian.

Tant ell com el seu germà formen part de Scouting of Ireland, Escoltes Catalans a la irlandesa. On van els dilluns. Hem estat conversant gairebé tres quarts d'hora. Les seves leaders- caps-, els han proposat, antre d'altres coses, conèixer altres llengües i les persones que les parlen. El Cian m'ha escollit a mi, i hem estat traduint al anglès el paràgraf que podeu llegir més avall dedicat a la Neus. ( El Petit Príncep).

També hem pogut compartir gustos de música: Jack Johnson! He likes him!

Durant uns 10 minuts li he estat explicant l'estructura del funcionament dels Grimpamons. No té res a veure amb la d'ells. A Irlanda, els caus tenen una jerarquia bastant marcada i vertical. Hi ha una persona encarregada de decidir que farà cada grup, i els i les leaders ho fan saber als cubs ( petits scouts).

A les 7:30h ha arribat l'hora crítica: la petita ha d'anar a dormir.

Ara mateix són les nou de la nit i just fa vint minuts que la Niamh està somiant. Ha plorat i cridat perquè tant sols volia veure el seu programa de televisió.

El  Cian m'ha donat un cop de mà. Li ha fet reflexionar sobre la meva estància aquí: to learn english and be happy. La petitt ho ha entès i després d'un conte més ha tancat els ulls.

El Darragh una mica "gelós" de la petita, de vuit anys, m'ha dit: I can't sleep Vicky.

I què millor que ensenyar-li fotografies dels campaments. Ha quedat fascinat.

Després de molts: Good nights

ara estic a la meva habitació, on just acabo de veure les cares de tristesa,nostàlgia i alhora felicitat de la meva mare i el meu pare... la millor imatge per anar a dormir.

 

Va per a tu Escarola, vaig llegir això fa uns dies. Jo sóc la flor.

Estic bé, malgrat no estiguis a prop, et sento! Gràcies. Et prometo que l'aire fresc m'anirà bé, t'ho prometo!

- Sí, sí te quiero. - prosiguió la flor-. No has sabido nada, por mi culpa. No tiene importancia. Pero has sido tan tonto como yo. Procura ser feliz... Deja el globo en paz. Ya no la quiero.

- Pero el viento...

- No estoy tan resfriada como para... El aire fresco de la noche me hará bien. Soy una flor.

-Pero los animales...

- Es precioso que soporte  dos o tres orugas si quiero conocer las mariposas. ¡ Parece que es tan hermoso! Si no, ¿ Quién habrá de visitarme? Tú estarás lejos. En cuanto a los animales, no les temo. Tengo mis garras.

Y mostró ingenuamente sus cuatro espinas. Después agregó:

- No te detengas más, es molesto. Has decidido partir. Vete.

Pues no quería que la viese llorar. Era una flor tan orgullosa...

I per acabar el dia... us regalo unes paraules:

I CAN FEEL A CHANGE IN EVERYTHING
                        [...]

THERES NO STOPPING CURIOSITY!

Com diu la cançó que el Cian - el fill gran d'onze anys- m'ha recomanat:

Upside down. Jack Johnson.