El segon dilluns a
les terres dels follets.
De bon matí, he agafat el cotxe - per primer
cop amb els dos nens i la petita-. Els he portat a l'escola i he deixat a
la Niamh a la seva classe on he pogut xerrar amb la professora, Fionula. La
Niamh l'adora. Com tots nosaltres sempre hem tingut el nostre referent a
l'escola... i qui recorda aquella mestra genial?
Durant aquesta tarda he hagut de fer de
professora, de perruquera, de mare... desenes de jocs i de papers que haig
d'anar millorant. La imaginació volar pel cap de la petita.
Aquesta tarda ha rebut un regal: un anell.
Per a mi tant sols és un tros de plàstic fet de forma que puguis introduir un
dit i lluir-lo.
Amb el conte que li he explicat abans d'anar
a dormir, aquest anell s'ha convertit en l'anell de la bondat: goodness. La intenció és que
sigui un truc útil per anar a dormir.
Us explicaré el conte:
Hi havia una vegada en un bosc molt i
molt llunyà, a un poble de pirates anomenat Castelldefels hi vivia fada una
petita, molt petita. Era la fada del Bosc màgic. Tots els habitats del poble i
de les viles del costat la coneixien com la fada Mandràgora. I tots ells també
sabien que la petita i màgica fada tenia el poder de la bondat. Guardava dins
la seva caseta un anell molt valuós, de vidre. A la nit aquest anell màgic
brillava i il·luminava la caseta de la fada.
Quan algú feia quelcom dolent, la llum que
emetia l'anell es tornava d'un vermell com la sang. I la fada, en veure aquesta
llum roja agafava la vareta i es preparava
per anar a buscar a la persona que havia comés l'error de fer quelcom
dolent.... portava un sac ple de pols màgica i pocions...
continuarà... perquè ara mateix la Niamh ja dorm.
Intentava ensenyar-li com es fa de peix... ho ha aconseguit després de molts intents.
Smonki, el gat de la casa.
No només m'asseguro que facin els deures, sinó que jo també en faig.
Els nens tornaran
dels Scouts en uns minuts. El Cian m’ha demanat si podia agafar el meu foulard
per ensenyar-lo a la resta del grup. Jo,
encantada!
Foto que s'han fet abans de marxar per ensenyar-li a les noies. Cian& Darragh
Avui puc anar a
dormir amb un gran somriure després d’haver estat xerrant amb unes quantes amigues
ben boges.
Demà serà un altre
dia.
Fins aviat.
Hem de trobar el secret de la "videollamada grupal"... xD
ResponEliminaPreciós tot! GUAPA!
que guay vicky m´encanta aquesta ciuta.
ResponElimina