dimecres, 30 de maig del 2012

VÓTÁIL TÁ VÓTÁIL NÍL


Per exigència de l’Anna –em disposo a escriure sobre els últims dies per aquí.
Avui ja fa una setmana que vaig tornar de la visita fugaç per Castelldefels.
De vegades encara m’hi trobo allà… mig cap i mig cor al mediterrani i mig cap i mig cor a l’atlàntica cada cop més familiar gràcies als dos dies de platja que he viscut amb la família.

Després d’un cap de setmana d’aventures per la regió de Roscommon, al nord de Galway, vaig tornar a la rutina d’escola, treball a casa, passeigs, visites a Gort, moment per a tot i moments per a res…
És cert que aquesta monotonia s’ha trencat a causa d’unes temperatures d’uns 24º, 25ºC Graus..fins a 30ºC dissabte passat!
Hem incorporat les visites  a una de les platges de Kinvara.  Haig d’admetre que jo no he estat capaç de banyar-me. Tant la mare com els tres nens han tastat els pocs graus de l’aigua del Irish Sea.- amb neoprè. També és cert que no tinc ni banyador! Mai m’havia plantejat ficar-me al mar...veient els núvols... però aquesta és la setmana!
Si el diumenge ens trobem a més de 27ºC ho faré!

Per a les caps curioses què m’han preguntat com vaig viure l’experiència d’un summercamp amb escoltes d’aquí, us deixo aquest link per vostrar-vos què vam fer durant divendres, dissabte i diumenge. http://www.loughkey.ie/
Haig d’admetre que el lloc era molt maco, el terreny d’acampada- només per scouts- molt còmode, amb lavabos, cuina, refugi en cas de tempesta etc... però no hi ha res com bullir 5kg de macarrons en fogonets i menjar puré de pasta com vam fer l’any passat a Planoles.  
També vaig poder gaudir d’unes activitats que no hauria pagat per fer-les durant la meva estància aquí, però el fet d’anar com a leader no vaig haver de pagar per elles.


























Tampoc em sembla lògic que en un matí els preus de les diferents entrades per a les dues activitats sumessin uns 35 euros per nen i uns 45 euros per adult. No entra en els meus pensaments per a fer en un cau a Castelldefels. Amb 45€ per nen es poden fer moltes més coses i molt més educatives, socials i enriquidores de les que varem fer.
Va ser la segona prova de foc el fet de tornar a dormir a una tenda, muntada per mi després d’uns quants intents!
Al arribar a casa, va ser estrany... mai arribaria tan d’hora després d’uns campaments si fos a Castelldefels...perquè el cafè, el suc i l’entrepà més la xerrada final sempre hi és! NOSTÀLGIA POSTLLIBERTAT. Això és el que vull tornar a sentir... 
Vaig poder viure moments molt macos, amb unes quantes nenes i el gran moment sorpresa va ser quan l'únic leader home- cap de follets i pare de dos nens d'allà- va portar una tele antiga que tenia a les golfes només per veure EUROVISIÓ! Des de feia deu anys que no veia cap show d'eurovisió... i hem quedo amb aquest últim: IRELAND.vs. SPAIN. Gran moment!


Ara ja tinc son, són les 22.00h de la nit i demà vaig a la botiga de l'Agata a substituirla tant el matí de dijous com de divendres perquè ella serà a Polònia per uns dies i em va demanar si podia ajudar-la a obrir la botiga.
Allà estaré, soleta davant dels clients. Espero sortir-me'n bé!

... des de fa uns dies m'arriba l'engoixa que es viu ara mateix tant a les universitats, treballs, bancs, ajuntaments, carrers...també és perquè demà es vota un Referèndum aquí. VOTE YES or VOTE NO.
La qüestió és votar sí o no a les ajudes del banc europeu és a dir...dels bancs alemanys que permetran tapar forats durant un temps a l'econòmia irlandesa, que més o menys va en direcció cap al mateix pou que Espanya... 

...veurem què diuen demà als diaris!

Us deixo un trosset del llibre que estic llegint ara:

<< Pero si en nuestro universo exista la posibilidad de convertirse en lo que uno no es todavía...¿Sabré aprovecharla y hacer de mi vida un jardín distinto al de mis ancestros?>>


dijous, 24 de maig del 2012

26ºC

No m'ho puc creure.
Eren les 9 del matí i el termòmetre del cotxe ja marcava 17ºC.
Aquest món s'està tornant boig! Es pronostiquen 26ºC per demà i demàpassat.

Fa dos dies que vaig arribar aquí després d'uns 6 dies de visita per Castelldefels. Amunt i avall sense aturar-me ni un moment  a pensar on hi era, aprofitant al màxim les hores acompanyada d'amics, coneguts, cosins, germà, tiets, pare i mare...
Ahir a la tarda vaig agafar la bici i vaig fer un volt per la zona - com si es tractés d'una inspecció, per tal d'assegurar-me que tot seguia igual-. Tinc la sensació que he estat més d'un mes a Castelldefels, però no. Simplemente han estat uns dies ben aprofitats. I ara ja torno a ser aquí, de passeig per un territori que ara més que mai brilla i és d'un verd intens.

Avui al matí, aprofitant aquestes temperatures he anat a pintar una estona a una antiga esglési molt a prop de casa on he trobat un petit racó amagat per tornar molt aviat....


Demà marxo de campaments tres dies amb el Cian i el Darragh. No serà el mateix que marxar amb els Llops i amb els amics però pot ser un bon cap de setmana... ho serà!

Fins aviat!





dilluns, 14 de maig del 2012

i'll see you soon


La maleta a la porta, el bitlles de vol impresos, la càmera carregada de piles i amb nervis a la panxa – molts més que fa ara quatre mesos- .
Acabo de tornar de cau i en deixar els nens he volgut fer  un curt passeig – limitat pel sol que ja es pon-. Última passejada per Ardrahan abans de marxar cap a Dublín, i més tard cap a casa. Un passeig per refrescar les idees i per agafar forces per tornar.
                                                                                       
Si haig de ser sincera després d’un gran cap de setmana fora aquí ja camino com si fos casa meva, però sé que en trepitjar Castelldefels tornaré a sentir aquella sensació de cada tarda al tornar a casa després d’un llarg dia i poder caminar fins i tot amb els ulls tancats, sense por a res.
Després d’un gran cap de setmana fora – molt intens- molts plans al cap per fer d’ara en endavant.
Propera parada Dublin. Fer nit allà i l’últim matí per passejar per la capital.
Check-in i .... VOLANT, VOLANT HE VIST... CASTELLDEFELS!  

Fins aviat!











dijous, 10 de maig del 2012

looking forward



Miro el calendari i em costa creure que ja som a deu de maig. Fa gairebé quatre mesos que vaig començar a escriure la llibreta i fa gairebé quatre mesos que vaig posar els peus a aquesta illa verda, humida i de racons amagats. 




Haig d’admetre que hi ha dies de contradiccions. Contradiccions entre el calendari i el clima. Oficialment és estiu però, les pluges persisteixen Fa 24h que no s’atura.
No sé com descriure la sensació que tinc en veure a la pantalla del portàtil les dues aplicacions del temps que tinc programades: la de la dreta: Castelldefels. Sol. 24º
La de l’esquerra: Ardrahan.Pluja. 9º
Dimecres que ve ja seré allà, amb 24º - espero no portar els núvols- , immersa en el 30è aniversari, acaparada per la meva mare als matins insistint en anar a passejar, retrobaments i fins aviats de nou.  Amb moltes ganes de ser-hi allà, a casa durant uns dies i gaudir de tot allò important!
Però ara per ara, m’espera un llit on dormiré agust després d’un dia amb mal de cap,  i així agafar forces per una – diguem-li- aventura a la zona de Connemara ( Nord Oest de Co. Galway) durant tot el cap de setmana. 







Us deixo aquesta cançó per escoltar tranquil·lament des dels vostres balcons, on podreu pensar en el més íntim còmplice dels vostres endemans. Jo ja sé qui és.


http://www.youtube.com/watch?v=dRasY6D_BEM&feature=results_main&playnext=1&list=PL1A6350290227B692

divendres, 4 de maig del 2012

energia en dues maletes i dues motxilles


Potser haig de demanar disculpes per haver trigat tant en escriure una nova entrada- més que res a la meva mare ja que, impacient espera noves fotografies i noves línees- .

Tinc la sensació que no ho he fet abans perquè no m’he sentit amb suficient força com posar-me davant la pàgina blanca i escriure res.
El temps no s’ha aturat, he continuat vivint moments grabats a la memòria i a la llibreta, he continuat coneixent persones interessants i ha continuat plovent.
Després de l’eufòria i el còctel de sentiments de l’aniversari, la diada de Sant Jordi- la meva pròpia diada a la botiga rosa amb el llibre de la Elegancia del erizo entre les mans- d’uns dies d’anades i vingudes amb el cotxe, només històries i nova gent... arribava el dia esperat: 26 d’abril.
Després d’unes hores de conducció per la M6- Motorway que travessa la illa-  arribo una hora abans  de l’hora prevista. Decideixo fer temps i m’apropo a un petit poble: Charlestown. Amb un aire que fins i tot bellugava les senyals de trànsit de dreta a esquerra. Surto del cotxe i ben coberta amb la caputxa i la bufanda, faig un volt i després d’una estona entro a una botiga de segona mà on trobo a unes set dones- totes amb la permanent perfectament feta -estrany ja que amb aquell vent era tot un miracle mantenir els rinxols al lloc-. Després de conversar amb elles uns minuts i sentir-me com una autèntica “forastera”, entro a un Café a fer un té calent i a escriure les meves inquietuds i descriure els nervis que sentia en aquell moments- minuts abans de retrobar-me amb la Sara i la Neus.-






Un té verd que va cremar la meva llengua va ser el què em va donar energia per continuar la ruta fins l’aeroport de Knock.
Entro. Aparco. I arribo a la porta de sortida de la gent que arriba des de diferents parts d’Europa. Nervis a la panxa i Vickyyyyyy!
Allà creant un gran espectacle en mig de quatre irlandesos amb cara de pomes agres i una família procedent de la platja- ho podíem esbrinar pel to de pell rosat, com gambes-

-          Crec que m’he deixat el mocador a dins. ( la Sara fa el intent de tornar enrere per recuperar el mocador però la dona que controlar la porta no la deixa)
-          Quin cap té la Sara ( diu la Neus)
-          ....


Començo a tremolar en veure la Laura i la Silvia aparèixer. Això era massa, increïble! Genial! Vaig al·lucinar! No m’ho podia creure, les tenia  a les quatre, fent-me companyia durant 6 dies!
Era una estranya sensació estar aquí, amb elles, mostrant la meva nova vida... intentant que es sentíssin bé i gaudissin d'aquests dies a un nou indret.
Llenties, vens, penyasegats, fotografies, incidents - petits- , música, molta música, Primavera!, truita de patates, intent de sangria, dormir juntes, pastissos, vent, salts i ... Podria escriure pàgines i pàgines de com m’he sentit amb elles aquí, però prefereixo guardar-ho a la memòria i mostrar-vos els somriures que vam lluir durant aquests dies.
Moltes gràcies amigues.





Knock Airport


Cliffs of Moher







Posta de sol a Kinvara


Tasant tres tipus de cervesa... la llegenda diu que triomfa, però sembla que a la Laura i a la Neus  no li acaba de fer el pes.


                          La futura arquitecta treu temps per plasmar els penyasegats  i fer alguns plànols.


Caminant per Galway


De visita a Ocuppy Movement.






Conduint el cotxe i intentant trobar la sortida de la ciutat


 Dia plujós a Coole Park


sempre s'amaga quelcom darrere els arbres....





les últimes abraçades ... 


a la nostra caseta... 



l'últim gran sopar!