21 de gener 2012.
Són les onze del matí. Tinc tot el cap de setmana per endavant i els nens i la nena no són aquí. Estan amb el pare durant els dos dies, ja que com marca la llei... quan una parella es divorcia el pare té dret a veure els seus fills com a mínim cada 15 dies. Per sort o per desgràcia això és així.
En Jack
Totalment preparada per viure la primera
experiència com a conductora en aquest món a l'inrevés. On els cotxes semblen
conduits per fantasmes si te'ls mires per l'esquerra. Fascinant.
El dia és gris, però almenys no plou. Ahir , durant tot
el dia i tota la nit va estar plovent- no va ser una gran tempesta però és
pluja fina que et fa aclucar els ulls quan camines.-
Després de passar per la oficina al ciutadà per a fer-me totalment
legal al país amb el meu PPSN, vaig dirigir-me a la Post Office per comprar
segells i enviar diverses cartes.
( 82 cc costa enviar una carta a Espanya)
Local dels scouts a un soterrani de Galway.
La catedral de Galway i el riu que divideix la ciutat en Est i Oest
Cristòfol Colón va fer construir aquesta church per a fer escala abans de partir cap a les Amèriques.
Més tard, com continuava la molesta pluja però discreta,
vaig entrar a comprar un parell de jerseis i unes samarretes. Aprofitant que
aquí també estan de rebaixes: sales!
Durant la meva odissea per la botiga entenent les talles:
8, 10, 12… vaig rebre la trucada de la Sandra, l’antiga au pair alacantina.
Ens vam presentar i fer un resum de les postres vides
molt diferent però amb un punt en comú: Irlanda i la família McManus.
Ens vam trobar a dues amigues seves, també espanyoles. Vam
prendre un latte ( cafè amb llet) al Cafè on treballa ella.
A mitja tarda em vaig retrobar amb la meva house-mum,
la Maeve, vam tornar a casa i aquí després d’ordenar de nou l’armari i preparar
un risotto per sopar juntament amb la Maeve, vaig anar a Gort. ( El poble a 10
km d’on visc.)
En aquest poble faré les classes d’anglès durant 10
setmanes. Vaig conèixer al professor, Paschal i a tres alumnes: En Jen, noi
alemany que retorna al seu país en dos dies. També vaig conèixer la Gisbelle,
una noia alemanya i la Claudia, italiana.
Elles viuen a Kinvara un poble de costa a 15km d’aquí, d’Ardrahan.
Ambdues són au pairs i em van donar el seu telèfon mòbil
per estar en contacte, molt simpàtiques i agradables.
Una d’elles la Gisbelle és amiga de la Pauline, una altra
au pair amb la qual vaig contactar quan vaig arribar. Ahir em va convidar a
sortir amb les seves amigues i la Gisbelle, divendres a la nit em va recordar
el lloc i l’hora de la festa.
La festa és aquesta nit a Galway.
Aquí la gent jove si surt de festa ho fa a Galway i s’han
de quedar a dormir als Hostels perquè no hi ha sistema per a tornar a
casa. En principi avui tinc la meva
primera festa... després de dues trucades he pogut reservar el meu llit al hostel: Snozzless Hostel of Galway.
Podria resumir el dia d’ahir amb una frase, la qual va aparèixer en totes
les converses del dia i fa ser la última frase d’ahir a la nit amb les dues
noies: Nice to meet you!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada