Aquest any, noies, serà el meu any!

Després de tres mesos per aquí avui he pogut veure des de la finestra la primera gran tempesta. El pronòstic del temps d’aquesta setmana no convida a passejar: pluges, baixada de les temperatures...

Potser són per les gotes d’aigua, que arrosseguen la pols de les finestres o pel vent que bufa però he tingut un flaix-back. Fa un any i gairebé cinc mesos que l’Esteve ens va dir: Aquest any, noies, serà el meu any!

Ho va ser i aquest també ho està sent. És una frase gravada a la memòria i que em fa reflexionar amb les ganes i el poder de cada persona de tirar endavant, d’arribar allà on et proposes...  serà qüestió de proposar-te salts a la vida i caure-hi bé a l’altra banda!

Fa gairebé quatre anys vam decidir saltar i ves per on, encara estem volant. Pel camí ens hem trobat de tot: tempestes, sol, bicicletes, motxilles noves, cares familiars i cares per descobrir, maneres de fer, mans plenes de pintura, botes que ens han fet ferides als peus, farmaciola bàsica per curar-les, mar i muntanya, vaixell, altruisme, fred i diluvis al juliol, llàgrimes, autocars plens de somriures, la nostra primera nit a una tenda de campanya al jardí de casa, confiança, il·lusió, projectes comuns, converses fins caure dormides, reunions on havíem de mostrar la nostra “novamaduresa”, responsabilitats, carreres amb una cullera i un ou, fulards, pors, abraçades eternes i hores dels adéus que són hores de fins aviats....Gaudeix del moment de demà, serà com agafar-te a 100000 globus d’heli que impulsaran encara més el vol per  poder dir que aquest és el nostre any.

T’estimo.

Cartes des de ...

Avui ja és 15 d’abril i per enèsima escolto  la cançó – millor dit, el gran regal- que vaig descobrir ahir a través del correu electrònic.

No m’ho podia creure.

Primera cara coneguda, un esquirol somrient, el novio teatreru de l’amiga dels ulls verds, l’enèrgica noia, l’altra cumpleanyera mossegant-se ell llavi de la vergonya d’aparèixer davant la càmera i allà el darrer mico… i un gir de plànol per trobar a grans amics i amigues, cantant, tocant, somrient i amb nervis a la panxa perquè tota l’energia i força arribi sense pèrdues.

I ho heu aconseguit. Milers de gràcies per haver-nos trobat en aquest camí...

No podia demanar més en un dia com en el d’ahir. Va haver de tot i amb els sentmients a flors de pell vaig fer el salt caps als vint anys.

Primer de tot haig d’agrair a la companya de viatge dels dos últims dies i al seu petit tresor.

Thank you very much Kata.

Yesterday was very special,  and you and Oisin were cute and amorous. I recorded this day in my brain for the rest of my life, for the rest of my birthdays...

It was amazing waking up with the birds and the sound of the cows in the middle of the nature. You have to be brave  and you have to be proud with yourself.  Because, you can do whatever you want and you can enjoy your life with your best present; Oisin.

Very nice to meet you and taking part of my new life here.

Divendres a mig matí ens vam trobar a Gort i ahir a la nit vaig arribar a casa. Em va acollir amb els braços oberts.

Una noia procedent de la República Txeca amb un cabell molt llarg, i amb un petit tresor entre els seus braços: el seu fill Oisin. Vam parlar i parlar, vam fer confidències, rialles ....

M’agradaria escriure tot allò que he sentit en les últimes hores. Però em quedo amb un moment màgic que vaig viure dissabte a les 6.15 de la matinada.

M’aixeco del llit – amb la intenció de baixar al pis de baix – però per a fer-ho havia de passar per davant una finestra de la teulada. Amb els ulls encara entreoberts i mig dormida em vaig aturar davant d’aquesta imatge: el cel blau intens i una lluna platejada pròpia de pel·lícules de vampirs.  Va ser un instant especial que recordaré sempre, un any més un altre 14 d’abril, però aquest en un lloc nou.

Tonar al llit per descansar unes horetes més i baixar a la cuina i veure la Kata amb un somriure d’orella a orella dient: HAPPY BIRTHDAY!!, preparant crepes i menjar-los al jardí amb el sol de cara i amb una espelma per a bufar.

La cançó de feliç aniversari en txec i bufar l’espelma dels vint! Uns vint molt especials.

Sentir un missatge a la bústic del mòbil espanyol de la Laia i la Marina va fer que el somriure no s’esborrés de la meva cara! I missatges de companys de mal de caps degut a la química orgànica encara més! Llegir paraules dels pares nostàlgics.... en fi, BULLIEN ELS SENTIMENTS!

El dia anava avançant i ....

La sensació de tornar a casa i connectar l’ordinador per sentir-me una mica més a prop de casa durant un instant i rebre el millor regal ... és difícil d’exterioritzar.

Vull compartir el regal amb vosaltres :  http://vimeo.com/40363323

Cartes des d'Irlanda et fan sentir més a prop,

cartes des d'Irlanda més enllà de l'horitzó.

Noves esperances, històries d'un nou món,

cartes des d'Irlanda per sentir-te més a prop.

Gràcies als LLops, per fer-me sentir tan a prop i pels vostres udols. Han arribat aquí a dalt sense perdre energia. Ens veiem molt aviat per jugar i saltar plegats. Als llops grans, gràcies també pel paquet especial.

 http://www.youtube.com/watch?v=7JuwP4aX7f4&feature=youtu.be

Avui també puc dir que estic d’aniversari, el diumenge de fa ja tres mesos vaig aterrar aquí.

I des de la meva habitació puc dir que està sent una gran experiència plena de noves experiències i noves sensacions que es van arxivant en aquest blog de lendemà i el meu petitgrantresor, la llibreta.

En dies com aquests només em queda tancar els ulls i donar gràcies a la bona sort per haver-me donat tot el que visc i he viscut i convidar a l’endemà per seguir endavant.

pd. Laura, Felicitats i preparada per a viure moltes més històries i per molts més viatjes? 

Atenta a la bústia!

FINS AVIAT A TOTS I TOTES! 

Nice to meet you, too.

Ara que tothom sembla que han tornat a la rutina- inclosa jo-, les pluges i la calamarsa ha arribat per aquestes terres. Malgrat el mal temps no vull que s'esborrin aquests dies viscuts. 

Una taula de divuit colors, Melancholia, acrobàcies, vencent les pors, noves cares, noves història i hores a la cuina i hores menjant, tornar a casa per descansar i rebre la gran notícia de dues grans amigues. 

<< Cuando el espíritu juvenil se casa con el depredador, la mujer es apresada reprimida en su época de su vida inicialmente destinada al desarrollo. En lugar de vivir libremente, la mujer empieza a vivir de una manera falsa.  La falsa promesa del depredador es la de que la mujer se convertirá en cierto modo en una reina, siendo así que, en realidad, se está planeando su asesinato. Existe un medio de salir de todo eso, pero hay que tener una llave: La llave del conocimiento. La importancia del rastreo. >>

rise on stilts

Avui quatre d'abril ha estat el dia de les casualitats. 

Caminant direcció l'estació d'autobususos he vist en un carreró de Galway una senyal de trànsit on deia: CUL DE SAC.

La meva reacció ha estat la següent: Aturar-me.Tancar i obrir el ulls per assegurar-me bé de la informació de la senyal.Obrir la motxilla. Treure la nova càmera de fotografiar.. i tatxán: CUL DE SAC.

Fa gairebé 5 anys que vaig llegir el llibre Cul de sac de la Gemma Lienas, i és d'un dels llibres que m'ha marcat més durant l'adolescència. 

Amb aquest llibre vaig aprendre el que era, per primer cop, estar en un cul de sac... en un carrer sense sortida.

Molt sovint ens hi trobem. Sense sortida i amb una rutina engoixadora que ens cega i no ens deixa veure més enllà. Està en les teves mans trobar la drecera, segons les teves habilitats saltaràs els obstacles amb més facilitat o menys. Estic aprenent que ningú pot jutjar la manera de sortir del cul de sac d'un altre, cadascú és propietari de fer-ho així o aixà, així doncs continua cercant la teva drecera i el teu endemà, ja que ningú ho farà per tu.

Avui ha estat un dia fred, però afortunadament sense pluja. 

He estat passejant per Galway - on cada dia descobreixo nous llocs - fins que he deixat de sentir el meunas. He decidit entrar al Museu i protegir-me del vent durant una estona.

Al migdia m'he retrobat amb el Daniel - crec que us vaig parlar d'ell ja-. Hem anat a un restaurant vegetarià on he pogut menjar una sopa de verdures i un gran i deliciós scone - m'estic aficionant a les sopes del dia dels bars irlandesos-. Hem pogut xerrar bastant i avui he estat jo qui anava preparada amb bolígraf i llibreta per no deixar passar paraula nova ni cap curiositat. 

És curiós sentir algú dir que estima la gent amable i alegre d'Espanya, que enyora passejar per Barcelona i la vida nocturna de la ciutat comtal ... i sentir els nervis que té per anar a estudiar amb una beca Erasmus a Granada! La conversa sobre qualsevol tema anava avançant i he visitat casa seva- una casa de tres pisos, amb tres nois , on les parets són roses i sovint hi reben la visita d'un petit mouse...el qual ens ha saludat mentre preníem un té. 

Ha pujat a la seva bici - he sentit molta enveja en veure-la - i ha anat directe cap a classes de Ball Aeri ( forma part d'una companyia de Circ).

Quan el fred ja atacava fort he comprat quatre coses al supermercat per sobreviure els quatre dies següents - ja que em quedo sola a casa - i he pujat directa al bus. On allà he trobat una àvia molt maca amb una agulla a la jaqueta d'un daffodil - la flor groga típica de la República- ... la seva cara era familiar, i sí, la coneixía. Vaig ajudar-la a escollir un vestit molt primaverenc a la botiga de l'Agata fa unes setmanes quan hi vaig anar a ajudar. Gràcies a aquesta dona d'avançada edat i molt voluntariosa he arribat a casa amb un gran somriure! I'm very proud with this day!

Somnis realitzats- somnis trencats

Aprofitant que tothom és de vacances jo també vaig poder gaudir d'un diumenge de turisme i aventura.

Després del dissabte al mercat d'Ardrahan- on vaig millorar el negoci- va arribar l'assoleiat diumenge.

La destinació va ser Connemara. http://www.connemaranationalpark.ie/

Un parc natural del qual em vaig enamorar...

des del cotxe podia veure les grans muntanyes, llacs i centenars d'ovelles pasturant tan tranquil·les com si el temps s'hagués aturat. Quina meravella!

Vaig anar acompanyada de dues noies de Sitges. La Cristina, la germana gran, és au pair a Oranmore i la Sandra, la petita, està de visita.

Va ser un dia molt agradable on vam visitar Kylemore Abbey- un castell, jardí victorià i una església- amb una romàntica història. Us convido a que la descobriu!

Després d'uns quants kilòmetres més vam arribar a Renvyle- un possible lloc per a viure d'aquí uns anys - màgic! Amb una platja de sorra blanca on voldria viure!

Des de la finestra del cotxe vaig poder gaudir d'un gran paisatge i vaig tenir estona per no pensar en res i deixar-me portar per la música i la carretera.

És magnífic xerrar amb una dona a la platja- que anava de passeig- i descobrir com  hi ha gent que compleix el seus somnis en indrets com aquests.

Avui dilluns podriem resumir el dia com somnis trencats.

He estat des de les 8am  fins les 8 pm amb el Cian i el Darragh. M'han fet sentir genial.

Després de mostrar-lis el grimpablog i les fotos que amb molt d'amor m'envia la Sara des d'Ulldemolins -on són Follets, Llops, Raiers i Pioners- han tingut la genial idea de plantar la tenda que li van regalar al Darragh per l'aniversari. 

Durant hores hem mogut pedres per a fer una petita muralla, he pogut recordar com plantar una tenda -quins records i quina il·lusió-, hem fet un cartell, hem penjat els nostres fulards i ens hem explicat històries i m'han intentat ensenyar una cançó... en definitiva, una autèntica acampada! 

M'han fet sentir més a prop dels meus i hem pogut compartir experiències! No calen més paraules, us mostro unes imatges: 

I us preguntareu? Somnis trencats?

Aquest núvols de nervis, il·lusió, novetats i excitació s'ha acabat quan ha arribat la mare amb la petita i ens ha fet saber amb unes quantes paraules que haviem comés un gran error.

- You have a big problem!

Dóna la casualitat que ens havíem instalat en un territori no permés! Just el jardiner havia plantat llavors de gespa fa uns dies en aquesta zona i nosaltres ho hem espatllat amb la  construcció de la nostra segona casa.

Les notes cares de decepció, tristesa i ràbia no és poder expressar.

Personalment us haig de dir que m'he sentit fatal, decepcionada i culpable ... en veure les caretes del Cian i el Darragh. 

Aquí ha quedat la nostra aventura escolta per un dia. 

Haurem d'espera que la gespa creixi per a poder viure al màxim el nostre Home sweet home.

Gaudiu d'aquests dies de vacances, 

moltes abraçades i molts petons.

Pd. Gràcies Anaís, Pau i Mar pel vostre regal. Hem vau fer plorar! Us haig de dir que vaig ensenyar el collage per tota la casa, ben orgullosa, i ara té un lloc privilegiat a l'habitació!

Fins aviat.