ram de margarides

Després d'un  dia de sol -cap núvol- i temperatura rondant els 22º, arribo a casa  ales 9.15pm. 

Arribo de la festa del comiat del 4th Group  Craughwell, és a dir el cau.

Haig d'admetre que se m'han caigut unes llàgrimes quan una de les caps a parlat davant de les 60 persones, aproximadament, que ens trobàvem al gimnàs... ha fet referència al significat de ser cap en un agrupament i el per què ho fa...

M’ha vingut a la memòria diverses imatges del juliol passat als campaments..

I d’altres fruit de la meva imaginació sobre com seran els d’aquest any...

Sembla mentida, però ja comencen els adéus per aquí. M’he acomiadat de les caps... això significa que l’aventura irlandesa s’acaba – almenys per a aquest any- Qui sap quan tornaré, com , amb qui... però segur que tornaré a posar els peus en aquesta terra humida, verda, on la llet sap a llet i les ovelles són les reines del territori.

Moltes ganes de viure deu dies amb ulls que desprenen energia, vida i alegria.... amb amics i amigues, compartint llit, esmorzars, conflictes i segon rere segon al cent per cent... ganes de viure entre muntanyes, de sentir l’escalfor del sol travessant la tela de la tenda, que et despertin els crits de nens i nenes emocionant de viure moment màgics.... compartir got de plàstic i tovallola... tornar a sentir la sensació d’esgotament total , físic... però saber que encara queda una petita espurna que et fa arribar a casa amb un gran somriure i les galtes vermelles, torrades pel sol... vull tornar a sentir el: Qué mala cara hija, seguro que no has dormido – després de 10 dies ...

Fins molt molt aviat a tots aquells i totes aquelles que també comparteixen aquestes sensacions durant uns dies... que en sou uns quants i unes quantes! 

V.

carrot cake

Fa dies que abans de dormir penso:  He oblidat escriure al blog!

De sobte em venen a la ment paraula rere paraula tot el que m’agradaria escriure. Però en qüestió de segons ja estic somniant.

Avui diumenge, 24 de juny, és la festa d’aniversari de la petita. Dimecres va fer cinc anys.

Després de gairebé dues setmanes d’aturar-me a escriure avui ho faig.

Dies després de tornar de Castelldefels, semblava que la nostàlgia i els i si... m’anaven a menjar. Però a mesura que passaven els dies m’he adonat que aquí ja em sento com a casa. Que s’han trobat uns coffees i uns teas entre setmana i molts més durant el cap de setmana!  És clar que no són els cacaolats ni els cafès al carrer- ja que la distància no ho permet – però saben bé també.

Cares noves d’arreu del món que et semblen familiars –com si abans hagués compartit viatges i/o sopars- és aquesta familiaritat la que em fa sentir com a casa. Americana, japonés, alemanya, txeca ... amanit amb un toc de la costa oest humida. 

La setmana va de contes i de música...

Un nou llibre de contes irlandesos de fades, música en directe divendres i dissabte nit... per celebrar d’una altra manera aquest Sant Joan de l’estiu 2012. Banjo, acordió i música mai escoltada per aquí en cinc mesos.. una banda molt bona:  http://www.myspace.com/karmaparking






Us deixo aquesta cançó, - un petit detall de la Sara - que em fa sentir molt  bé! 
http://www.youtube.com/watch?v=wSXHcxGXue4


(Ell: Olga, t'he portat una rosa
Olga: Jo, a tu, unes margarides
Ell: Escolta, estava pensant, aquesta vegada és la bona, no ?
Olga: Va, calla i dóna'm la mà)

I sense pensar-ho dos cops: treure't els pantalons i sentir els pocs graus de l'oceà Atlàntic.

El repte és nedar en ell abans de marxar... 

toca el cel amb la mà

Divendres a la tarda sense plans per al cap de setmana! i la paraula nostàlgia es repetia una vegada i una altra dins el meu cap! 

però finalment va ser una cap de setmana de visites per indrets nous.

Dissabte Limerick. La tercera ciutat més important i poblada de tota la illa. http://www.limerickcity.ie/

Haig d'admetre que la zona del centre, entre botigues i més botigues no té res d'especial. Semblava un Pont Aventura o quelcom semblant... fins i tot les parets semblaven de cartró. Però a mitja tarda un passeig vora el riu va aconseguir sorprendre'm i convidar-me a prendre un cafè tranquil·lament a una terrassa.

Diumenge de calor i sol a una fira que ens traslladava a la Edat Mitjana. Un castell del segle XV, titelles, danses tradicionals, música , menjar ... tot allò necessari per passar un agradable dia. http://www.dunsandlecastle.com/

Teòricament el dia 21 comença l’estiu segons el calendari... malgrat estem a 12º avui. Això de no tenir estacions marcades em desorienta.  Però gràcies  a la Neus i la música que ens agrada em fa sentir més  a prop d'una nit de festa al carrer, de calor i glops de sangria fresqueta... a la platja i amb la motxilla i moltes aventures per viure on tocarem el cel amb la mà. 

the candle is used up

Actually, I’ve never written in english. And I think, today is the best DAY.

And.. why?

Because last night I had a nice talk with 3 people: Michael, Sarah and Carina. I’m going to talk about them.

I was waiting and I was under safeguarding of the rain, because yesterday the floods came. I was under the awning and he was smoking outside. He is Michael, an old man, farmer since he was a teenager. We were talking about what can I visit, where  I am from, weather , travels… until she arrived, his daughter. A girl with yellow glasses.

She wondered about what I was doing outside talking with her dad. So, she decided to invite me to come in the Gallery Café and take a seat with them while I wait my friend, Carina.

After 15 minutes she arrived. And she was surprised – like me- because we had new company. But It was fascinating share experiences and explain our stories: jobs, languages, Spanish civil war, Second War Wold… Michael wrote in my notebook his number and he recommended me a book of Ernest Hemingway: The whom the bell tolls.

It will be my next purchase! Sarah and Carina talked in German and English, I was talking with Sarah in Spanish,English and she tried to teach me Portugues. She knows five lenguages! It was a pitty that she is coming back to London because she works there! But Carina and me decided to meet with Michael again, as a tour guide by Co.Clare!

Yesterday, and the last four days also were horrible, cold, wind, rain non stop. At least, last evening I had a good time to remember.

And those kinds of thing are the things that make me happy.

Tomorrow, I'm going to Limerick, a new area to discover ! 

I’ll see you soon.

Mel, llimona i diluvi per a dies. 

Us deixo un poema, dedicat especialment als set acompanyats d'aquest viatge que tant esperem: 

Encercla l’illa amb dits de vent i espera
que els déus, benignes, vulguin apropar-te-la.
Mai no l’has vista però en tens memòria
com d’un desig que incita i crea un àmbit
propici al somni i a la melangia.
Encercla l’illa i la podràs recórrer,
tancant els ulls, des d’aquest teu silenci
sense malmetre’n la claror ni el ritme.
Lúcidament absort, pensa Menorca
sempre al límit del temps, com un fita
que recupera l’orient més càlid
i el converteix en llum meravellada,
en sorra, en mar, en pedra i en misteri.
Aquest és el tresor que cap pregunta
no posa al descobert, però que vibra
rera el secret ardent de la mirada
com un espai de fondes ressonàncies.
Pensa Menorca i digues en veu baixa
noms a l’atzar de pobles i de cales
fins que se’t transfiguri el gest i sentis
que la sang et batega a ritme d’illa.

Miquel Martí i Pol

fate

Això ja començava a semblar estrany. No era normal tan bon temps, entès per bon temps, suar la samarreta  una mica només entrar al cotxe, degut a la pujada del mercuri al termòmetre.

Tres dies consecutius plovent han permè que faci tan sols uns minuts hagi llegit les últimes paraules de la Elegancia del erizo.

Després d’un cap de setmana – sense planejar- molt intens i interessant començava la setmana un dimarts de juny, el primer.

Aires nipons, pols màgica procedent de la france , sol a una maleta arribada des de Tortosa, la complicitat que em va regalar l’Uisce i la meva amiga Lua... van ser una bona barreja per passar dues nits a una caravana, sentint com les gotes de pluja repicaven contra el sostre.

Llet calenta, llimona i mel per suavitzar l’amenaça de les angines.

Dimarts a la tarda intent de recuperar el interès pel Yoga. Fracassat.

Preinscripció universitària feta i nervis a la panxa.

Plans d’estiu al cap i a la motxilla. Gràcies possible company de viatge!

Demà sessió de cinema  i qui sap...potser unes pintes per tancar la nit..

http://www.traileraddict.com/trailer/the-silence-2010/trailer

Setmana de poques paraules.

Us en deixo unes quantes, de Muriel Barbery, que m’han fet reflexionar:

<< Están en una fase demasiado avanzada de su enfermedad, y yo soy demasiado debil. Veo bien sus síntomas, pero no soy competente para curarlos, y eso me hace estar tan enferma como ellos, aunque no soy consciente de ello. Mientra que, al sostener la mano de la señora Michel, he sentido que también estaba enferma. Y en todo caso, lo qu es seguro es que no puedo cuidar de mi castigando a aquellos a los que no puedo curar.

                                                   ...

Durante un segundo, he creído haber encontrado mi vocación; he creído comprender que, para cuidar de mí, tenia que cuidar de los demás, o sea, de los son “ cuidables”, de os que se pueden salvar, en lugar de carcomerme por dentro porque no puedo salvar a los demás. Entonces qué,¿ debería hacerme medico de mayor?¿ O escritora? Es un poco lo mismo, ¿no?>>

  

Els fanals més macos que he vist fins ara a una ciutat. Dublin.