Amb la motxilla plena i els nervis a la panxa, ja marxo a dormir. Demà serà un gran dia! Un dia per tornar a començar! Aprendre a viure i conviure en mig de la muntanya. Fins aviat.
divendres, 20 de juliol del 2012
Una setmana després.
Quin serà l'endemà al Pedraforca?
Amb la motxilla plena i els nervis a la panxa, ja marxo a dormir. Demà serà un gran dia! Un dia per tornar a començar! Aprendre a viure i conviure en mig de la muntanya. Fins aviat.
Amb la motxilla plena i els nervis a la panxa, ja marxo a dormir. Demà serà un gran dia! Un dia per tornar a començar! Aprendre a viure i conviure en mig de la muntanya. Fins aviat.
dijous, 12 de juliol del 2012
Final del viatge
Treus els dibuixos de la paret. Fas una bola amb el
bluetack que utilitzaves per penjar-los i així donar el toc a l’habitació, com
sempre fas quan habites un lloc nou.
Doblegues jerseis, abric, samarretes i texans. Sabates,
llibres, Cds i més dins la motxilla.
Calaixos buits i parets tal i com vas veure el quinze de
gener.
Et rentes la cara i et poses els pantalons còmodes per
continuar amb la feina de recollir l’habitació – acte que no et robarà més de
deu minuts, en això de recollir ets ràpida.
Omples l’ampolla d’aigua,..aiix quina set ! Després
d’un deliciós sopar amb tres noies, grans companyes de passejos, cafès, sidres,
balls i tardes i nits. Agata, Nika i Katka: cultura eslava ben present.
T’emociones al recordar els regals que t’han fet – és fascinant adonar-te de la
relació que has creat en mesos-.
Sembla que la motxilla i la maleta són plenes i llestes
per ser tancades demà a la tarda.
Et fiques al llit, encens l’ordinador per sentir algunes
cançons- amb sort, viuràs aquesta música en viu dissabte a la nit amb bona
companyia- i et poses a escriure... li demanes al cavall enèrgic que et faci el
favor de penjar l’últim text de l’aventura irlandesa ja que tens una sorpresa
entre mans on més d’un amic està involucrat. ( no pots penjar el text en el
blog ja que alguna persona molt important podria llegir abans i espatllar la
sorpresa... )
La persona sorpresa serà la mama, sí, ella... la dona més
patidora durant els sis mesos d’aquesta recerca de l’endemà de la formiga.
Nervis a la panxa i milers de records a la teva ment, a
la llibreta... tornes a casa després d’un temps de desconnexió. Un temps per a
tu, per a descansar, per aclarir les teves idees, per acceptar que hi ha gent
que decideix no seguir en el teu camí... per crear el teu propi amb noves direccions
i sentits, diferent i amb altres acompanyants. Aprendre a expressar-te tal i
com ets amb una llengua que poc a poc has fet teva, fer coses que mai t’havies
plantejat fer a casa teva, a
Castelldefels. Obrir la ment a un món gegant i amb milers d’indrets per
descobrir. Viure i conviure amb gent nova, cada dia. Has perdut la por a la
sensació d’estar sola... ara t’agrada! Ho necessites!
Has retornat a escriure cartes, feia anys que no ho
feies! Has escrit una mica més de la teva història com a noia, filla, germana,
amiga, coneguda, com a persona que vol continuar estudiant, treballar, gaudint
i patint per el projecte que fa quatre anys vau iniciar... vols continuar
cuidant de la teva mare i pare... emprenent nous viatges amb el teu germà – mai
és tard per a tenir quelcom en comú-.
Sé que et mors de ganes de sentir l’aigua del mar, d’una
caleta de Menorca... de sentir el sol i la sensació de xafogor –angoixant,
enganxosa...quantes x!-. Sí, vols ballar i cantar... suar i caminar, pujar la
muntanya de la forca de 2000m i tornar a sentir com desenes d’ullets et miren i
et donen la benvinguda! Amb ell et sents protegida.
És veritat que enyoraràs els amics que has trobat aquí, a
la costa oest de la illa. Fins i tot has plorat en acomiadar-te d’una d’elles.
Enyoraràs petits racons, el verd i les ovelles i cavalls al costat de casa... i
què me’n dius de la pluja? Potser aquest tema el deixem per un altre moment. It
was fine. I pel que fa el sabor de la mantega i la llet... quan abans et
desintoxiquis d’elles millor!
Ara et mossegues les ungles. Fa dies que ho has tornat a
fer. Però estàs disculpada... el gran
dia s’apropa. Tornar a pujar a l’avió, carregar maletes... dormir, llegir,
mirar per la finestra, veure com surt el sol un divendres de juliol,trobar-te
amb amigues a l’aeroport de Prat, arribar a Castelldefels i dir amb una veu
profunda:
Mama, ya estoy en casa.
dimarts, 10 de juliol del 2012
raspberries
Després d'uns quants dies al llit degut a un virus - amb molta mala bab i ntencions d'aturar-me, malauradament ho va aconseguir-, amb una festa d'aniversari pel mig i no molta pluja... ha arribat el dia esperat: dia de crepes, xocolata, passeig al parc, sol i dues companyes de cafè molt agradables... i per acabar el dia 896g de raspberries, gerds. Denominació d'origen: el jardí de casa.
Saturday afternoon. Tubber.
Saturday afternoon. Tubber.
Oisin's Birthday. The first year. A big boy, and a brave mum. Happy first year
Very proud with our 896g of raspberries!
diumenge, 8 de juliol del 2012
tornarem
http://www.farsdebalears.org/faros-lighthouses-balears/faros-lighthouses-balears-faros-ibiza/faros-lighthouses-balears-moscarter/
Far d'Artrutx, Menorca, Agost 2010
juntament amb el de Capdepera marca l'extrem amb l'estret entre Menorca i Mallorca
Far de Cavalleria, Menorca, Agost 2010
testimoni de milers de naufragis
Far de L'Illa de l'aire, Menorca , Agost 2010
petita illa amb un gran far situada a l'entrada del port de Maó
Far del Cap Gros, La Muleta. Mallorca, Setembre 2011
El petit paráis.
" l'arbre de sa illa"
Far de Moscarter, Gener 2012
allà quatre valentes es van apropar a Portinatx per viure durant uns instants en un lloc privilegiat.
La torre més alta de totes les Balears.
Cap d'aquest far es troba en costa irlandesa, malgrat aquí van ser construïts uns quants. Fars a les Balears.
La millor medicina per recuperar-me, recordar llocs increîbles on s'ha de tornar sovint per recordar què hi ha molt per viure. Aquest últims dies són d'arròs bullit, pomes, aigua i pel·lícules.
Fins aviat,
l'endemà de la formiga.
dimecres, 4 de juliol del 2012
caçadors de bolets
Un dia abans que la Carina marxés vam decidir fer
un volt pel Burren – Parc Nacional- però sempre que hi hem anat... els Deus de
la pluja ens atacaven.. en fi, Bon viatge amiga! Fins aviat!
Un crit als amants dels bolets i la micologia en
general!
Mai hauria pensat que als començaments de Juliol és
una bona època per recollir bolets al bosc...doncs sí, per aquestes latituds ho
és.
Sincerament aquí no hi ha estacions, aquí el temps
canvia cada 20 minuts... un clima humit, molt humit. I clar, això i uns raigs
de sol comptats és suficient per afavorir que ara creixin bolets.
Dissabte una expedició a uns boscos a prop de Loughrea. No molt
lluny de casa.
L’Agata aficionada i enamorada del bosc i, L’Egor
un enamorat d’ella ... la segueix allà on ella vulgui!
Em van ensenyar quins eren els apreciats i
deliciosos per menjar... i així vam fer, vam collir dos cistells per a després
cuinar!
Us deixo aquesta web per a que feu una ullada.
Després de tornar a casa d’un cap de setmana de festa al pub dels
divendres, on us convido a que el visiteu, coneixent gent interessant, parlant
en català a les Quatre de la matinada, dormint Quatre hores i calçar-se les
botes de muntanya per a fer ruta…
Valen la pena!
Seguint sent honesta i sincera, la setmana costa de tirar endavant veient
per la finestra com la pluja és permanent i sabent que a Castelldefels els 30º m’esperen! Però bé
cada dia els plans canvien i durant aquesta setmana sembla que no hauré de
ser-hi a casa, els nens de vacances i amb el pare... així que aprofitaré per fer visites !
Les flors que mai havia vist a Catalunya però sempre s'estudiaven a Botànica.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)