<< Y es que los amarillos son la base del mundo.
Pero lo importante es buscarlos, buscar esos compañeros de habitación.
1. Fijarte en un desconocido. Alguien que te
llame poderosamente la atención.
2. Hablarle. Tan sencillo como hablarle. Expresarle lo que te sugiere.
Buscar la manera de adentrarte en él, suavemente, muy suavemente.
3. Concederle cuarenta y ocho horas. La gente siempre necesita cuarenta y
ocho horas para bajar la guardia, para confiar, para ponerse el pijama, para
aceptar a alguien.
4. Y disfrutar de tu compañero/a de habitación. >>
<< Amarillo: Persona especial
en nuestra vida a la acariciamos, abrazamos y con la que dormimos. Marca
nuestra vida y no necesita tiempo ni mantenimiento. Hay 23 en nuestra
vida. Las conversaciones con ellos hacen que mejoremos como personas y
descubramos nuestras carencias. Son el nuevo eslabón de la amistad. >>
El
mundo amarillo. Por Albert Espinosa.
Moltes
vegades no tinc el plaer de compartir 48 hores amb algú que:
1.
M’ha cridat molt l’atenció.
2.
Amb la que he parlat.
3.
Amb la que he confiat
4.
I amb la que he gaudit.
En
aquesta aventura de formiga on hi ha prats verds, cavalls, anglès, irlandès i
auto superació, m’he adonat com és d’important la curiositat, la comunicació,
la confiança i les ganes de gaudir.
Després
d’un dia com el d’ahir i com els del cap de setmana, me n’adono que cada
persona té un potencial dins seu per explorar, un caràcter que és complementari
al d’una altra persona en algun indret del món... i per què no, potser trobar el
nostre groc.
Ara
sona A little bit of Ireland, by Joe Lynch. En format cassette com quan
escoltava les cançons de petita. Aquesta ha estat la última adquisició de la
charity shop on vaig col·laborar la setmana passada.
A
les nits, just en el moment abans de
tancar els ulls durant unes 9 hores, és l’instant en que penso més, on em venen
a la ment idees i reflexions.
Ahir
a la nit vaig fer un resum dels últims tres dies.
Dissabte.
Ganes de millorar un nou idioma.
Trobada
davant els Indignats a Galway. Passeig fins
l’Spanish Arch i un té a un bar francès amb llibreta a la mà, i cap moment de silenci. Molt
interessant. Política, més política i
plans de futur. El protagonista: Daniel,
un noi que estudia Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat de
Galway.
Ruta turística per totes les botigues de segona mà i Lunch a la italiana.
Protagonista:
Agata, noia polonesa. Va estudiar Arqueologia i ara és propietària d’una
charity shop a Gort.
Vam
recórrer molts carrers, alguns ja coneguts, d’altres estranys i nous.
Alemany. Català. Castellà. Francès.
Trobada amb les noves col·legues de passeig, de classes, de festa...
xerrada a Eyre Square i tornada a casa després d’un llarg dia.
Sembla curiós aquesta paral·lelisme, però just, dilluns al matí en apropar-me a la finestra
vaig veure com aquelles llavors plantades fa uns dies ja havien brotat.
Petits brots verds, apareixen entre la terra humida. Quina il·lusió! Sembla
que la primavera ha entrat a l’habitació i amb ella moltes ganes de continuar!
Tot un dia de diumenge fent allò que molts cops vaig haver de renunciar a
fer per altres compromisos i “responsabilitats”. Dissenyant i creant. Aquest estiu
no va poder ser, però aquí sí! Una tauleta en un mercat de poble i vendre els
meus propis collarets, arracades etc. !
És gratificant veure com hi ha persones que donen el seu temps, d’un dilluns
al matí, per conèixer gent i intercanviar coneixements. Sí, ahir vaig aprendre a
fer ganxet ( si la mama em veiés. Amb quatre dones més vaig passar una bona estona
i vaig aprendre molt. A més, ara ja sé un nou lloc on poder muntar la paradeta!
Després d’aquesta activitat nova, tenia una parada obligatòria: Community Aid.
Caterina: nova protagonista. Noia d’uns vint i llargs anys, de la República
Txeca.
Imatge del dia: Oshin, el seu fill de
8 mesos rient i rient quan la mare li feia ganyotes.
Avui 28 de febrer, una dona es fa gran.
Llàstima que ella no sapiga quin dia és avui.
Però sempre tindrà el seu fill al costat per fer-li la carícia i felicitar-la i
dir-li: Mama, qué guapa estás!
I ella respongui: Tú no ves bien!
Felicidades.
La casa.Gossos
