Reflexió després de viure les meves primeres jornades d’Educació Social com a relatora.

Entenc la participació com un principi educatiu, un mode de viure, una via per posar en pràctica les meves passions i emocions,  un valor ...

És per això, que entenent d’aquesta manera la participació, vull fer èmfasis en una frase relatada per la professora Anna Novella: a participar s’aprèn participant.

I això és el que vaig decidir fer; participar.

Participar de les VI Jornades d’Educació Social organitzades pel CEESC. Per a mi, estudiant de primer d’Educació Social a la UB, eren les primeres.

Com a jove involucrada en el món del lleure de la meva ciutat vaig voler conèixer en què consistien aquests tipus de jornades. I què volia dir ser relatora d’un grup de treball.

Haig d’admetre  que van estar unes hores de nerviosisme, ja que era una nova tasca això de ser relatora! i, alhora també hores d’entusiasme.

Vaig poder enriquir-me de totes les opinions i reflexions que es van dur a terme en el grup de treball, ampliar horitzons tant acadèmics com de caire associatiu.

Va ser fascinant sentir i viure en directe alguns dels projectes socials que es porten a terme a Catalunya. Aquests són el clar reflex d’una part de la societat actual; gent implicada, amb compromís i amb un projectes comuns. I són aquests trets característics que fan d’un/a mateix/a una persona participativa en els canvis socials i polítics que ens rodegen i ens influeixen.

Per això des d’aquesta reflexió vull fer una crida a tothom, en especials als joves i, dir que malgrat el futur sembli fosc i confús, hem de seguir participant i caminant cap a un destí diferent, més clar i més nostre.

Text de la crònica de les VI Jornades d’Educació Social organitzades pel CEESC.

El problema de la indiferència

No existeix una normativa clara a seguir, cap dogma aplicat referent a com afrontar les dificultats. Quan ens trobem en una cruïlla no sabem en quina direcció avançar. Indecisió. Ens camuflem en individus sense full de ruta pautat. Tenim tendència a mostrar una actitud indiferent envers el saber, el treball i la vida. Som febles, el nostre criteri també ho és. I quin és el per què de tot això?

Hi ha diverses justificacions, ja que dubto que mai es trobi la gran causa.

Vivim en un present que no es valora, on en ell hi som de pas, esperant un futur immediat. Molts cops pretenem anul·lar el passat i això ens dificulta conèixer a un mateix en profunditat. Ens desorientem i, el camí ja no es visiona tan nítidament com esperàvem.  Com deia M.Benedeti; a los jóvenes les queda no dejar que les maten el amor, recuperar el habla y la utopía, ser jóvenenes sin prisa y con memoria, situarse en una historia que es la suya... 

I què entenem per llibertat?

Molt de nosaltres entenem el concepte de llibertat basat en els no límits, noves sensacions sense conseqüències i sense precedents que ens instrueixen en la via lliure.

La recerca de la identitat requereix esforç i per això, aquells que no saben travessar la cruïlla que citava al principi, troben una opció més senzilla: l’evasió de la realitat.

Aquests individus, en permanent frustració- autoengany-, cauen en el sense sentit i es converteixen en un patró de consumidor indiscriminat de vies d’evasió. La incertesa ofega els seus pensaments i el risc és el pa de cada dia.L’excés serà el seu acompanyant de viatge.

Amb sort algun dia els visitarà a la porta de casa la voluntat de ser crítics, la valentia i la sinceritat –agafades de la mà-. 

" La vida merece la pena vivirla cuando hay una dedicación a algo fascinante, objetivos autoimpuestos, a una obra o personas queridas."

Viktor  E. Frankl

Natural Park, Burren Park, Ireland.