La cosa pinta bé...

18 de gener 2012.

Ja fa tres dies que va començar l'aventura.

I la cosa pinta bé...

Primer de tot us presento al meu estimadíssim amic: Diccionario Bilingüe y gramática. English-Spanish. Ell m'acompanya a tot arreu. Té molt a dir, però passa desapercebut.

També us haig de mostrar les meves noves amigues: Les botes d'aigua. Gràcies a elles els peus no se m'omplen de fang i no em mullo. I no em puc oblidar dels meus enemics: els endolls a l'anglesa. Fins avui, gràcies a ells no he pogut escriure res al blog.

 I ara sí... el dia d'avui.

Avui ha estat un bon matí, de passeig per Galway. Sembla de conte.

                                                                                   Molts camins...

                                                                              

                                                          Per als meus amics Els Follets!

                                    Malgrat els núvols no deixin passar els raigs de sol... les façanes posen color.

I després d'un bon lunch, tornem a casa on he pogut tenir una conversa amb la Neus. Amb un fins ara emotiu.

Des de la meva habitació olorava quelcom deliciós... la mare de la família- Maeve- estava preparant melmelada de taronja.

Al jardí de la casa amb la Niamh. Li encanta el color rosa.

Més tard l'he ajudat a preparar un plat bastant laboriós- Beef with vegetables-.

I què millor que jugar a cartes amb dos nens- un pèl-roig, el Darragh i un castany, el Cian, ambdós amb pigues

- i construir una llarga cadena de fitxes de dòmino per practicar l'anglès i distreure'm una mica.

La Niamh ens ajuda, però plora cada cop que les fitxes cauen una rere l'altra.

A les 6:30h hora de sopar. Deliciós. I més tard...

he pogut tenir el primer contacte, més de quatre paraules -tot s'ha de dir -, amb el gran dels tres petits grans reis de la casa: El Cian.

Tant ell com el seu germà formen part de Scouting of Ireland, Escoltes Catalans a la irlandesa. On van els dilluns. Hem estat conversant gairebé tres quarts d'hora. Les seves leaders- caps-, els han proposat, antre d'altres coses, conèixer altres llengües i les persones que les parlen. El Cian m'ha escollit a mi, i hem estat traduint al anglès el paràgraf que podeu llegir més avall dedicat a la Neus. ( El Petit Príncep).

També hem pogut compartir gustos de música: Jack Johnson! He likes him!

Durant uns 10 minuts li he estat explicant l'estructura del funcionament dels Grimpamons. No té res a veure amb la d'ells. A Irlanda, els caus tenen una jerarquia bastant marcada i vertical. Hi ha una persona encarregada de decidir que farà cada grup, i els i les leaders ho fan saber als cubs ( petits scouts).

A les 7:30h ha arribat l'hora crítica: la petita ha d'anar a dormir.

Ara mateix són les nou de la nit i just fa vint minuts que la Niamh està somiant. Ha plorat i cridat perquè tant sols volia veure el seu programa de televisió.

El  Cian m'ha donat un cop de mà. Li ha fet reflexionar sobre la meva estància aquí: to learn english and be happy. La petitt ho ha entès i després d'un conte més ha tancat els ulls.

El Darragh una mica "gelós" de la petita, de vuit anys, m'ha dit: I can't sleep Vicky.

I què millor que ensenyar-li fotografies dels campaments. Ha quedat fascinat.

Després de molts: Good nights

ara estic a la meva habitació, on just acabo de veure les cares de tristesa,nostàlgia i alhora felicitat de la meva mare i el meu pare... la millor imatge per anar a dormir.

 

Va per a tu Escarola, vaig llegir això fa uns dies. Jo sóc la flor.

Estic bé, malgrat no estiguis a prop, et sento! Gràcies. Et prometo que l'aire fresc m'anirà bé, t'ho prometo!

- Sí, sí te quiero. - prosiguió la flor-. No has sabido nada, por mi culpa. No tiene importancia. Pero has sido tan tonto como yo. Procura ser feliz... Deja el globo en paz. Ya no la quiero.

- Pero el viento...

- No estoy tan resfriada como para... El aire fresco de la noche me hará bien. Soy una flor.

-Pero los animales...

- Es precioso que soporte  dos o tres orugas si quiero conocer las mariposas. ¡ Parece que es tan hermoso! Si no, ¿ Quién habrá de visitarme? Tú estarás lejos. En cuanto a los animales, no les temo. Tengo mis garras.

Y mostró ingenuamente sus cuatro espinas. Después agregó:

- No te detengas más, es molesto. Has decidido partir. Vete.

Pues no quería que la viese llorar. Era una flor tan orgullosa...

I per acabar el dia... us regalo unes paraules:

I CAN FEEL A CHANGE IN EVERYTHING
                        [...]

THERES NO STOPPING CURIOSITY!

Com diu la cançó que el Cian - el fill gran d'onze anys- m'ha recomanat:

Upside down. Jack Johnson.