dimecres, 6 de juny del 2012

fate

Això ja començava a semblar estrany. No era normal tan bon temps, entès per bon temps, suar la samarreta  una mica només entrar al cotxe, degut a la pujada del mercuri al termòmetre.

Tres dies consecutius plovent han permè que faci tan sols uns minuts hagi llegit les últimes paraules de la Elegancia del erizo.
Després d’un cap de setmana – sense planejar- molt intens i interessant començava la setmana un dimarts de juny, el primer.
Aires nipons, pols màgica procedent de la france , sol a una maleta arribada des de Tortosa, la complicitat que em va regalar l’Uisce i la meva amiga Lua... van ser una bona barreja per passar dues nits a una caravana, sentint com les gotes de pluja repicaven contra el sostre.
Llet calenta, llimona i mel per suavitzar l’amenaça de les angines.
Dimarts a la tarda intent de recuperar el interès pel Yoga. Fracassat.
Preinscripció universitària feta i nervis a la panxa.
Plans d’estiu al cap i a la motxilla. Gràcies possible company de viatge!
Demà sessió de cinema  i qui sap...potser unes pintes per tancar la nit..
http://www.traileraddict.com/trailer/the-silence-2010/trailer
Setmana de poques paraules.

Us en deixo unes quantes, de Muriel Barbery, que m’han fet reflexionar:

<< Están en una fase demasiado avanzada de su enfermedad, y yo soy demasiado debil. Veo bien sus síntomas, pero no soy competente para curarlos, y eso me hace estar tan enferma como ellos, aunque no soy consciente de ello. Mientra que, al sostener la mano de la señora Michel, he sentido que también estaba enferma. Y en todo caso, lo qu es seguro es que no puedo cuidar de mi castigando a aquellos a los que no puedo curar.

                                                   ...

Durante un segundo, he creído haber encontrado mi vocación; he creído comprender que, para cuidar de mí, tenia que cuidar de los demás, o sea, de los son “ cuidables”, de os que se pueden salvar, en lugar de carcomerme por dentro porque no puedo salvar a los demás. Entonces qué,¿ debería hacerme medico de mayor?¿ O escritora? Es un poco lo mismo, ¿no?>>



  

Els fanals més macos que he vist fins ara a una ciutat. Dublin.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada