Tres dies
consecutius plovent han permè que faci tan sols uns minuts hagi llegit les últimes paraules de la Elegancia
del erizo.
Després d’un cap
de setmana – sense planejar- molt intens i interessant començava la setmana un
dimarts de juny, el primer.
Aires nipons,
pols màgica procedent de la france , sol a una maleta arribada des de
Tortosa, la complicitat que em va regalar l’Uisce i la meva amiga Lua... van
ser una bona barreja per passar dues nits a una caravana, sentint com les gotes
de pluja repicaven contra el sostre.
Llet calenta,
llimona i mel per suavitzar l’amenaça de les angines.
Dimarts a la
tarda intent de recuperar el interès pel Yoga. Fracassat.
Preinscripció universitària
feta i nervis a la panxa.
Plans d’estiu al
cap i a la motxilla. Gràcies possible company de viatge!
Demà sessió de
cinema i qui sap...potser unes pintes per tancar la nit..
http://www.traileraddict.com/trailer/the-silence-2010/trailer
Setmana de poques
paraules.
Us en deixo unes
quantes, de Muriel Barbery, que m’han fet reflexionar:
<< Están en una fase demasiado avanzada de su
enfermedad, y yo soy demasiado debil. Veo bien sus síntomas, pero no soy
competente para curarlos, y eso me hace estar tan enferma como ellos, aunque no
soy consciente de ello. Mientra que, al sostener la mano de la señora Michel,
he sentido que también estaba enferma. Y en todo caso, lo qu es seguro es que
no puedo cuidar de mi castigando a aquellos a los que no puedo curar.
...
Durante un segundo, he creído haber encontrado mi vocación;
he creído comprender que, para cuidar de mí, tenia que cuidar de los demás, o
sea, de los son “ cuidables”, de os que se pueden salvar, en lugar de
carcomerme por dentro porque no puedo salvar a los demás. Entonces qué,¿ debería
hacerme medico de mayor?¿ O escritora? Es un poco lo mismo, ¿no?>>
Els fanals més macos que he vist fins ara a una ciutat. Dublin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada