carrot cake

Fa dies que abans de dormir penso:  He oblidat escriure al blog!

De sobte em venen a la ment paraula rere paraula tot el que m’agradaria escriure. Però en qüestió de segons ja estic somniant.

Avui diumenge, 24 de juny, és la festa d’aniversari de la petita. Dimecres va fer cinc anys.

Després de gairebé dues setmanes d’aturar-me a escriure avui ho faig.

Dies després de tornar de Castelldefels, semblava que la nostàlgia i els i si... m’anaven a menjar. Però a mesura que passaven els dies m’he adonat que aquí ja em sento com a casa. Que s’han trobat uns coffees i uns teas entre setmana i molts més durant el cap de setmana!  És clar que no són els cacaolats ni els cafès al carrer- ja que la distància no ho permet – però saben bé també.

Cares noves d’arreu del món que et semblen familiars –com si abans hagués compartit viatges i/o sopars- és aquesta familiaritat la que em fa sentir com a casa. Americana, japonés, alemanya, txeca ... amanit amb un toc de la costa oest humida. 

La setmana va de contes i de música...

Un nou llibre de contes irlandesos de fades, música en directe divendres i dissabte nit... per celebrar d’una altra manera aquest Sant Joan de l’estiu 2012. Banjo, acordió i música mai escoltada per aquí en cinc mesos.. una banda molt bona:  http://www.myspace.com/karmaparking






Us deixo aquesta cançó, - un petit detall de la Sara - que em fa sentir molt  bé! 
http://www.youtube.com/watch?v=wSXHcxGXue4


(Ell: Olga, t'he portat una rosa
Olga: Jo, a tu, unes margarides
Ell: Escolta, estava pensant, aquesta vegada és la bona, no ?
Olga: Va, calla i dóna'm la mà)

I sense pensar-ho dos cops: treure't els pantalons i sentir els pocs graus de l'oceà Atlàntic.

El repte és nedar en ell abans de marxar...