ram de margarides

Després d'un  dia de sol -cap núvol- i temperatura rondant els 22º, arribo a casa  ales 9.15pm. 

Arribo de la festa del comiat del 4th Group  Craughwell, és a dir el cau.

Haig d'admetre que se m'han caigut unes llàgrimes quan una de les caps a parlat davant de les 60 persones, aproximadament, que ens trobàvem al gimnàs... ha fet referència al significat de ser cap en un agrupament i el per què ho fa...

M’ha vingut a la memòria diverses imatges del juliol passat als campaments..

I d’altres fruit de la meva imaginació sobre com seran els d’aquest any...

Sembla mentida, però ja comencen els adéus per aquí. M’he acomiadat de les caps... això significa que l’aventura irlandesa s’acaba – almenys per a aquest any- Qui sap quan tornaré, com , amb qui... però segur que tornaré a posar els peus en aquesta terra humida, verda, on la llet sap a llet i les ovelles són les reines del territori.

Moltes ganes de viure deu dies amb ulls que desprenen energia, vida i alegria.... amb amics i amigues, compartint llit, esmorzars, conflictes i segon rere segon al cent per cent... ganes de viure entre muntanyes, de sentir l’escalfor del sol travessant la tela de la tenda, que et despertin els crits de nens i nenes emocionant de viure moment màgics.... compartir got de plàstic i tovallola... tornar a sentir la sensació d’esgotament total , físic... però saber que encara queda una petita espurna que et fa arribar a casa amb un gran somriure i les galtes vermelles, torrades pel sol... vull tornar a sentir el: Qué mala cara hija, seguro que no has dormido – després de 10 dies ...

Fins molt molt aviat a tots aquells i totes aquelles que també comparteixen aquestes sensacions durant uns dies... que en sou uns quants i unes quantes! 

V.