Miro el calendari i em costa creure que ja
som a deu de maig. Fa gairebé quatre mesos que vaig començar a escriure la
llibreta i fa gairebé quatre mesos que vaig posar els peus a aquesta illa
verda, humida i de racons amagats.
No sé com descriure la sensació que tinc en veure a la pantalla del portàtil
les dues aplicacions del temps que tinc programades: la de la dreta:
Castelldefels. Sol. 24º
La de l’esquerra: Ardrahan.Pluja. 9º
Dimecres que ve ja seré allà, amb 24º - espero no portar els núvols- ,
immersa en el 30è aniversari, acaparada per la meva mare als matins insistint
en anar a passejar, retrobaments i fins aviats de nou. Amb moltes ganes de ser-hi allà, a casa durant
uns dies i gaudir de tot allò important!
Però ara per ara, m’espera un llit on dormiré agust després d’un dia amb
mal de cap, i així agafar forces per una
– diguem-li- aventura a la zona de Connemara ( Nord Oest de Co. Galway) durant
tot el cap de setmana.
Us deixo aquesta cançó per escoltar tranquil·lament des dels vostres balcons, on podreu pensar en el més íntim còmplice dels vostres endemans. Jo ja sé qui és.
http://www.youtube.com/watch?v=dRasY6D_BEM&feature=results_main&playnext=1&list=PL1A6350290227B692
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada