rise on stilts

Avui quatre d'abril ha estat el dia de les casualitats. 

Caminant direcció l'estació d'autobususos he vist en un carreró de Galway una senyal de trànsit on deia: CUL DE SAC.

La meva reacció ha estat la següent: Aturar-me.Tancar i obrir el ulls per assegurar-me bé de la informació de la senyal.Obrir la motxilla. Treure la nova càmera de fotografiar.. i tatxán: CUL DE SAC.

Fa gairebé 5 anys que vaig llegir el llibre Cul de sac de la Gemma Lienas, i és d'un dels llibres que m'ha marcat més durant l'adolescència. 

Amb aquest llibre vaig aprendre el que era, per primer cop, estar en un cul de sac... en un carrer sense sortida.

Molt sovint ens hi trobem. Sense sortida i amb una rutina engoixadora que ens cega i no ens deixa veure més enllà. Està en les teves mans trobar la drecera, segons les teves habilitats saltaràs els obstacles amb més facilitat o menys. Estic aprenent que ningú pot jutjar la manera de sortir del cul de sac d'un altre, cadascú és propietari de fer-ho així o aixà, així doncs continua cercant la teva drecera i el teu endemà, ja que ningú ho farà per tu.

Avui ha estat un dia fred, però afortunadament sense pluja. 

He estat passejant per Galway - on cada dia descobreixo nous llocs - fins que he deixat de sentir el meunas. He decidit entrar al Museu i protegir-me del vent durant una estona.

Al migdia m'he retrobat amb el Daniel - crec que us vaig parlar d'ell ja-. Hem anat a un restaurant vegetarià on he pogut menjar una sopa de verdures i un gran i deliciós scone - m'estic aficionant a les sopes del dia dels bars irlandesos-. Hem pogut xerrar bastant i avui he estat jo qui anava preparada amb bolígraf i llibreta per no deixar passar paraula nova ni cap curiositat. 

És curiós sentir algú dir que estima la gent amable i alegre d'Espanya, que enyora passejar per Barcelona i la vida nocturna de la ciutat comtal ... i sentir els nervis que té per anar a estudiar amb una beca Erasmus a Granada! La conversa sobre qualsevol tema anava avançant i he visitat casa seva- una casa de tres pisos, amb tres nois , on les parets són roses i sovint hi reben la visita d'un petit mouse...el qual ens ha saludat mentre preníem un té. 

Ha pujat a la seva bici - he sentit molta enveja en veure-la - i ha anat directe cap a classes de Ball Aeri ( forma part d'una companyia de Circ).

Quan el fred ja atacava fort he comprat quatre coses al supermercat per sobreviure els quatre dies següents - ja que em quedo sola a casa - i he pujat directa al bus. On allà he trobat una àvia molt maca amb una agulla a la jaqueta d'un daffodil - la flor groga típica de la República- ... la seva cara era familiar, i sí, la coneixía. Vaig ajudar-la a escollir un vestit molt primaverenc a la botiga de l'Agata fa unes setmanes quan hi vaig anar a ajudar. Gràcies a aquesta dona d'avançada edat i molt voluntariosa he arribat a casa amb un gran somriure! I'm very proud with this day!