diumenge, 15 d’abril del 2012

Cartes des de ...



Avui ja és 15 d’abril i per enèsima escolto  la cançó – millor dit, el gran regal- que vaig descobrir ahir a través del correu electrònic.
No m’ho podia creure.
Primera cara coneguda, un esquirol somrient, el novio teatreru de l’amiga dels ulls verds, l’enèrgica noia, l’altra cumpleanyera mossegant-se ell llavi de la vergonya d’aparèixer davant la càmera i allà el darrer mico… i un gir de plànol per trobar a grans amics i amigues, cantant, tocant, somrient i amb nervis a la panxa perquè tota l’energia i força arribi sense pèrdues.
I ho heu aconseguit. Milers de gràcies per haver-nos trobat en aquest camí...
No podia demanar més en un dia com en el d’ahir. Va haver de tot i amb els sentmients a flors de pell vaig fer el salt caps als vint anys.
Primer de tot haig d’agrair a la companya de viatge dels dos últims dies i al seu petit tresor.
Thank you very much Kata.
Yesterday was very special,  and you and Oisin were cute and amorous. I recorded this day in my brain for the rest of my life, for the rest of my birthdays...
It was amazing waking up with the birds and the sound of the cows in the middle of the nature. You have to be brave  and you have to be proud with yourself.  Because, you can do whatever you want and you can enjoy your life with your best present; Oisin.
Very nice to meet you and taking part of my new life here.










Divendres a mig matí ens vam trobar a Gort i ahir a la nit vaig arribar a casa. Em va acollir amb els braços oberts.
Una noia procedent de la República Txeca amb un cabell molt llarg, i amb un petit tresor entre els seus braços: el seu fill Oisin. Vam parlar i parlar, vam fer confidències, rialles ....
M’agradaria escriure tot allò que he sentit en les últimes hores. Però em quedo amb un moment màgic que vaig viure dissabte a les 6.15 de la matinada.
M’aixeco del llit – amb la intenció de baixar al pis de baix – però per a fer-ho havia de passar per davant una finestra de la teulada. Amb els ulls encara entreoberts i mig dormida em vaig aturar davant d’aquesta imatge: el cel blau intens i una lluna platejada pròpia de pel·lícules de vampirs.  Va ser un instant especial que recordaré sempre, un any més un altre 14 d’abril, però aquest en un lloc nou.
Tonar al llit per descansar unes horetes més i baixar a la cuina i veure la Kata amb un somriure d’orella a orella dient: HAPPY BIRTHDAY!!, preparant crepes i menjar-los al jardí amb el sol de cara i amb una espelma per a bufar.
La cançó de feliç aniversari en txec i bufar l’espelma dels vint! Uns vint molt especials.
Sentir un missatge a la bústic del mòbil espanyol de la Laia i la Marina va fer que el somriure no s’esborrés de la meva cara! I missatges de companys de mal de caps degut a la química orgànica encara més! Llegir paraules dels pares nostàlgics.... en fi, BULLIEN ELS SENTIMENTS!
El dia anava avançant i ....
La sensació de tornar a casa i connectar l’ordinador per sentir-me una mica més a prop de casa durant un instant i rebre el millor regal ... és difícil d’exterioritzar.
Vull compartir el regal amb vosaltres :  http://vimeo.com/40363323
Cartes des d'Irlanda et fan sentir més a prop,
cartes des d'Irlanda més enllà de l'horitzó.
Noves esperances, històries d'un nou món,
cartes des d'Irlanda per sentir-te més a prop.
Gràcies als LLops, per fer-me sentir tan a prop i pels vostres udols. Han arribat aquí a dalt sense perdre energia. Ens veiem molt aviat per jugar i saltar plegats. Als llops grans, gràcies també pel paquet especial.
Avui també puc dir que estic d’aniversari, el diumenge de fa ja tres mesos vaig aterrar aquí.
I des de la meva habitació puc dir que està sent una gran experiència plena de noves experiències i noves sensacions que es van arxivant en aquest blog de lendemà i el meu petitgrantresor, la llibreta.
En dies com aquests només em queda tancar els ulls i donar gràcies a la bona sort per haver-me donat tot el que visc i he viscut i convidar a l’endemà per seguir endavant.

pd. Laura, Felicitats i preparada per a viure moltes més històries i per molts més viatjes? 
Atenta a la bústia!

FINS AVIAT A TOTS I TOTES! 


1 comentari:

  1. Que maco... :)
    Porto tot el dia escoltant la cançó...!
    Em va posar molt contenta sentir la teva veu des de fa tant de temps i poder parlar amb tu durant tanta estona... era quasi com tenir-te aquí :)
    M'encanta veure't tant feliç, que m'expliquis com et despertes amb el cant dels ocells i com el verd s'apodera del paisatge. Increïble.
    Ens veiem molt aviat Vicky, cuida't molt.
    T'estimo!

    ResponElimina