Te negre i una mica de llet.

Des del llit doble, el qual ja té la meva olor i forma, escric amb les mans fredes. 

Fa una estona llegia al gronxador del jardí, un lloc privilegiat ja que a les tres de la tarda el sol arriba i escalfa una mica. Malgrat aquests cinc dies consecutius de bon temps – diguem-ne: primaveral- les temperatures no superen els 13º C. La jersei de llana em segueix acompanyant.

Divendres a la tarda em vaig convertir en la propietària d’una gran casa, la responsable d’un gos, d’un gat, sis gallines i tres peixos.

Va ser un dia de nostàlgia cent per cert… però vaig posar remei pujant a la bicicleta i a cercar un lloc per pintar.

La millor medicina és narrar el teu propi conte en veu alta sobre la bicicleta i pintar una posta de sol, amb la companyia del vent i dels arbres que no paren quiets! Sembla que no volen que els retrati! Tornar a casa, com si fos pròpia, el gos et saluda, les gallines et regalen tres ous per sopar i tatxan tatxan... El sol s'ha amagat

Durant tota la nit vaig tenir la sensació d’estar a Castelldefels, com a casa. Amb el neguit que tinc quan venen les amigues a sopar... Caminant de la cuina al menjador amb les sabatilles vermelles. Però no era així. Malgrat no ser veritat, estava agust.

Abans d’anar a dormir vaig aturar-me per enllestir les últimes coses i ficar tot el material a la motxilla  per a anar al mercat d’Ardrahan l’endemà següent.

Ring.Ring sona el despertador. Son les 9. Obro les finestres. Plou. El gat i el gos impacients per rebre la ració del dia de pinso. Les gallines m'esperen. Em mullo. Ai quin fred! Esmorzo. Dos motxilles carregades de tot allò necessari per a la paradeta. Em vesteixo. Agafo la bici, carregada com una burra em dirigeixo a la carretera. Passa una furgoneta i m'esquitxa. Torna a casa, canvia't! Roba seca i un bon abric. Quin desastre! Finalment, carretera avall i ... la paradeta llesta!

Durant la tarda de dissabte vaig poder descansar, llegir, dormir… i fer magdalenes de fruits del bosc i avellanes. i el més sorprenent de tot  van ser aquells vint segons de calamarsa que vaig viure des del menjador. Un bon sopar i a carregar piles ja que diumenge arribava la primera festa del cau. I així va ser.

Ahir vaig arribar a les cinc de la tarda després d’una jornada de jocs, pintar cares, rifes i moltes postres fetes pels propis nens i nenes i monitores.

La jornada es va titular: FAMILY FUN DAY. Tota una gran preparació de diverses activitats amb la finalitat de recaptar diners per a la fundació: Make a wish.

Tots i totes amb els fulards al coll em vaig sentir agust, una més. He congeniat bastant bé amb un parell de nenes que s’interessen pel cau dels Grimpamons i em pregunten què faig durant els dies aquí.

De record m’emporto el pòster que anunciava la festa i una magdalena de paper maché feta per la més petita de totes, la Naula.

Avui dilluns ... sorpresa!

Com he estat fent els tres últims matins , entro al cobert on hi ha el menjà per les gallines, fico el bol per omplir-lo de pinso i..... tatxán! UN RATOLÍ! M’he quedat sense veu en veure’l.

M’estic acostumant això de semblar una grangera!

Bé, aquesta nit ens espera una nova sessió de Cubs Scouts.

Fins aviat!

 pd: Notícia d'última hora: dues gallines han mort. La Niamh no para de plorar. Se les ha trobat ella ben mortes en mig del jardí. Espero que no hagi estat culpa meva... he intentat cuidar-les el millor possible. Serà casualitat!