Nostàlgia

Em fa sentir més a prop de casa quan la petita em diu: “ Please, turn on  the radio, I want to listen Silvia!”

Ona se sent a tota la casa, al cotxe ,a l’ordinador… m’apropa a vosaltres.

Fa dos dies que el sol brilla permanentment des de les 9 fins les 6 de la tarda, fins i tot se’m fa estrany. Ja m’agrada. Ahir vaig tenir els meus minuts de relaxació, de cara al sol amb els ulls tancats. Es va agrair bastant.

           

                                                                                                                      

Però, malgrat el temps estigui de la meva banda i hi hagi molts projectes encaminats, la nostàlgia em persegueix ... porta uns dies sent la meva ombra. M’atrapa. I m’ataca.

Un mes i mig fora de casa.

Durant aquests dies he aprés molt, he pogut explotar la part més creativa, aprendre a comunicar-me en un altre idioma, acomodar-me a una nova casa, conviure amb una nova família, perdre la por a estar sola... acostumar-me a estar sola. El més important: saber parlar amb tu mateixa.

Continuo amb tot això i amb més! Però a dia d’avui, dos de març, haig d’admetre que es necessita l’escalfor dels pares i els amics. S’enyora la sensació aquella d’estar tranquil·la ja que sé que en una pedalejada estic a la plaça, prenent un cafè i deixant que el fred del hivern envermelleixi el meu nas.

Com diu la Neus, no és pot tenir tot alhora. Aquesta sensació que us deia no la tinc aquí, però per altra banda puc notar l’aire fresc a les galtes i pedalejar per llargues carreteres on a banda i banda hi ha color verd!

Ahir vaig tenir un acompanyant de passeig. Va ser un moment molt agradable i divertit.

S'apropa el cap de setmana i diversos plans estan encaminats.

Dissabte, si no plou és clar, podré començar el meu propi " negoci" en miniatura: Una paradeta al mercat d'Ardrahan. Ja us informaré de les vendes! i... diumege viuré la meva primera festa del Scouts. Tota una jornada familiar plenes d'activitats fetes per i per als nens i nenes.

Molt bon cap de setmana i fins aviat!