Aprenent a aprendre

Haig vaig tenir la oportunitat de conèixer una altra manera de viure i de conviure. Una comunitat a l'oest d’Irlanda.
Un conjunt de tres famílies que viuen i conviuen plegades. Tenen un projecte comú, l’educació vivencial amb els seus fills i les seves filles. La majoria d’ells són educadors, tant infantils com per a adults. Amb molt d’esforç estan construint un espai en un antic graner per crear sales com laboratoris, tallers etc... és aquí on jo en jo entro en escena.

Tenen la idea d’augmentar la comunitat. Les famílies mateixes han construït les cases i aquells espais necessaris per a donar les eines als infants que hi viuen i poder descobrir el món. 

Estofat de xai amb l’essència de la cervesa irlandesa, per a sopar un bon estofat de pollastre i tot amanit amb aire fresc, bones vistes i intercanvi d’experiències.

Malgrat les meves eren insignificants davant la història d’una parella d’activistes innats que van prendre part de la revolució dels Zapatistes just quan jo havia fet 2 anys.

La nit va transcórrer amb una ampolla de vi  negre a la taula amb denominació d’origen - Product of Spain-, la llar de foc encesa i escoltant peripècies d’un irlandès i una valenciana  que em fan sentir com a casa.

Després d’aquesta nova experiència em pregunto si cada pas està escrit en algun lloc, programat, o tot és reduït  a un cúmul de casualitats.

Farà dos mesos que rondo per aquí i he pogut parar a pensar en molts moments.

Una de les reflexions...

El camí recorregut de cada persona és com un cabdell de llana.  Imaginem un gat amb les ungles molt llargues, amb moltes ganes de jugar i enredar-se.  Comencem desfent el cabdell... un tros d’aquest fil ens porta  a una altra part d’ell. En tirar del fil el cabdell gira i canvia la direcció i el sentit de la gran bola. De vegades es difícil desfer-lo, s’atura i fins i tot podem trobar nusos. Pobre gat... però és en aquest moment, quan es troba amb el nus, que treu les ungles i amb més força tiba del fil i se’n surt! Aconsegueix esbrinar cada mil·límetre del fil i pel camí es troba peces que tenen relació amb altres ja vistes anteriorment.

Sembla tot un trencaclosques. Poc a poc trobo la peça que em permet continuar i veure més clara la imatge.