Canvi d'aires.

Trepitgem terres dublines.

Tassa d’un té tirant a negre i amb una mandarina per encetar.

Rodejada de gent. Amb un soroll de fons on es diferencia l’speaker del partit de Wales.vs. Scotland…

Després d’una tarda amb la part de la família que em quedava per conèixer- els avis paterns- he arribat al hostel.

Primera imatge.

Una habitació de Quatre persones- per la olor que he respirat: perfum femení- després ho he pogut comprovar amb els meus propis ulls. Tres maletes gegants i desenes d’objectes dispersos per la petita i calorosa habitació.

Una bona dutxa per relaxar-me i disposar-me a baixar a la sala per socialitzar-me.

Entro a la cuina, un noi i una noia fent el sopar: espanyols. Em preparo el té i ensopego amb un home. Després d’una breu discursió sobre el talent de Messi, trobo un lloc a una taula.

–        Excuse me, Can I sit here?

M’assec. I un noi semblant a Asterix pero amb el cabell curs promeja teclejant-me lletres sense sentit- quina manera més estranya per iniciar una conversa-. ( disculpeu si trobeu errors en l’escriptura, ja sabeu qui ha estat: el noi de Monaco.)

giylkhhlhgy

Joiiplyiop

Klpoxgyiu

Bgv vvgy uitghy

( acaba d’escriure això: diu que és l’idioma de Wales... ja em volt enganyar. Bé, jo segueixo amb la meva.)

Avui ha estat un dia llarg – encara no ha acabat per això.-  Hem sortit a les tres de la tarda d’Ardrahan. Després de passar per casa el pare, per recollir algunes bosses, i després per la benzinera, ens esperaven 2.30h de viatge.

El pare, Phillip, molt amable m’ha dit d’anar a casa els avis primer per tal d’evitar el caòtic trànsit de mitja tarda d’entrada a Dublín. Hem evitat això, és clar.

Hem sopat els set plegats, més patates, pastanagues  i més carn. Sense oblidar la mantega. Més mantega.

Per acabar un cafè i tornar al cotxe. Després de diverses rotondes, i encreuaments realment caòtics hem arribat al centre. Però amb parada obligatòria al pub de l’avi, - ell és el propietari- Peapple Beach.

M’ha convidat a servir una Guiness. – haig d’admetre que encara no l’havia tastat.-

M’han convidat a passar a la barra i intentar-ho jo sola. M’ha costat, diguem que no sóc una autèntica barwoman. M’han explicat el mecanisme. Simple però, necessito més pràctica.

Després d’aquesta curiosa visita hem fet una petita ruta en cotxe per la ciutat fins arribar aquí. El meu refugi durant quatre dies.

Carregada ja de diferents mapes i pamflets intentaré orientar-me en aquesta ciutat de pubs, teatres, catedral i molts ponts – tots d’un disseny diferents.-

See you tomorrow.