Batut de iogurt i gerds.

Amb la retransmissió del Ple de l'Ajuntament de Castelldefels  de fons, estirada al llit, començo a escriure. Tinc moltes coses a dir i explicar però no sé com ordenar-ho per tal que quedi clar.

Després de 7 km per provar la nova amiga, una bicicleta negra, he tornat a casa. Una dutxa i cap a la botiga de segona mà: Care Shop. La meitat dels diners van destinats a Saoirse Fundation. Un cop més, noves cares, irlandeses amb un accent tancat però que després d’oferir un té han intentat reduir la velocitat de la conversa.

Més tard, he anat a la botiga de l’Agata per planejar com quedarem demà. Ja tinc acompanyant per dinar demà a Galway. A veure quins llocs m’ensenya.

A la tarda segurament coneixeré en Daniel, un noi que ha visitat molts cops Barcelona i vol millorar el seu castellà. 

Hi ha molts camins oberts.

Sembla que la bicicleta em pot ajudar a resseguir-los i a gaudir-los.

Camps verds, vaques, cavalls, cases gegants de pel·lícula, i misteris amagats.

Després d’un mes i deu dies torno a sentir la sensació de velocitat i com l’aire fred i el tímid sol piquen contra les meves galtes descolorides.

Estic aprenent a no anar tant de bòlid i potser pujar a la bici em recorda aquesta acceleració i ja m’agrada, també.

Ara que sento les paraules llegides per la Sara S., però que són les de molts i moltes, se’m posa la pell de gallina, fins i tot m’emociono.

No sé ben bé que està passant a Catalunya però sembla que hi ha moviment. Només s’ha de veure la imatge del centenar de joves i  no tan joves a la Plaça de l’Església reivindicant els seus drets. M’hagués encantat estar allà, sentint i compartint el moments amb tots i totes vosaltres. Però bé, des d’aquí comparteixo inquietuds i ganes de tirar endavant fins on calgui arribar.

Com diu l’Esteve potser el 2012 és l’any de la primavera catalana. No sé ben bé quina és la fórmula màgica per a tots aquests conflictes, gairebé tots econòmics, que la única cosa que fan és empobrir i debilitar els valors de la societat. De vegades ens oblidem del més primitiu i bàsic: ser feliços. Ahir a la nit, algú ho va aconseguir amb les seves paraules. Vaig llegir un paràgraf que se’m quedarà gravat a la memòria per tota la meva vida. Moltes gràcies Mar.  Molt sovint tenim en front els nostres ulls la felicitat, però hi ha un núvol de consumisme, de temps limitat, de fum, d’enveja, d’obligacions marcades i de irresponsabilitat que no ens deixa veure més enllà d’aquest cúmul.