Agafades de la mà.

Agafades de la mà.

Per fi s’ha dormit. Haig de ser honesta, no ha estat gràcies a mi.

Després de gairebé dues hores de contes, històries inventades fregant el surrealisme, unicorns a Espanya, Mandragores i fades, crema hidratant d’olor a maduixa màgica... plors i dolors de panxa fingits... s’ha adormit.

Ho he intentat, he fet tot el possible per intentar que la petita tanqués els ulls i s’endinsés en els seus somnis, però fins que la seva mare no li ha fet el petó de bona nit, no ha aconseguit.

Casualitat de la vida. El diumenge al vespre un professor de finances colombià ens va fer una semi-teràpia psicològica, a mi i al meu cosí.

Parlant del futur acadèmic i de la vida en general vam arribar a la conclusió que no s’ha de perdre la curiositat com la dels nens i les nenes.

La pèrdua d’aquesta curiositat, de les ganes de conèixer els perquès de tot i més, porta a la desmotivació, a la depressió i a la pèrdua d’orientació.

És curiós. Ara la petita està vivint moments que per a ella, ara mateix són màgics, genials, super –com diu ella-, o dolents i tristos quan enyora la mare. Però, ho recordarà d’aquí uns anys?

De vegades em pregunto on queden tots els segons viscuts, per què s’han d’emmagatzemar a algun lloc, oi? Jo recordo moltes coses gràcies a les fotogràfies i pel que m’ha explicat la mama, però si aquells moments van ser tan durs o genials com per fer-me plorar de por o d’alegria... on són? Els hauria de recordar....  i què puc dir dels somnis? Tot plegat, ben estrany. Per què existeixen? De vegades somniem coses que ni tan sols hem viscut o escenes molt antigues que fan posar-te vermella al despertar i rondinar durant unes hores.

Ara que freguem els vint, torna a sonar a tòpic, però el temps passa molt de pressa. En aquesta nova etapa me n’adono que anava molt ràpid, massa.  Sense gaudir dels instants. Potser el paisatge ajuda, però malgrat sigui la mateixa persona, les coses ara tenen més valor. Aquesta tarda, en obrir el paquet de fils rebut des de Castelldefels, he sentit la olor de l’habitació taronja de casa.  Ha estat estrany.

Sembla que aquesta olor m’ha donat força per preparar el meu propi jardí. Aprofitant el dia plujós hem plantat diverses llavors, ara només queda esperar que explotin els colors a la irlandesa primavera.