El problema de la indiferència

No existeix una normativa clara a seguir, cap dogma aplicat referent a com afrontar les dificultats. Quan ens trobem en una cruïlla no sabem en quina direcció avançar. Indecisió. Ens camuflem en individus sense full de ruta pautat. Tenim tendència a mostrar una actitud indiferent envers el saber, el treball i la vida. Som febles, el nostre criteri també ho és. I quin és el per què de tot això?

Hi ha diverses justificacions, ja que dubto que mai es trobi la gran causa.

Vivim en un present que no es valora, on en ell hi som de pas, esperant un futur immediat. Molts cops pretenem anul·lar el passat i això ens dificulta conèixer a un mateix en profunditat. Ens desorientem i, el camí ja no es visiona tan nítidament com esperàvem.  Com deia M.Benedeti; a los jóvenes les queda no dejar que les maten el amor, recuperar el habla y la utopía, ser jóvenenes sin prisa y con memoria, situarse en una historia que es la suya... 

I què entenem per llibertat?

Molt de nosaltres entenem el concepte de llibertat basat en els no límits, noves sensacions sense conseqüències i sense precedents que ens instrueixen en la via lliure.

La recerca de la identitat requereix esforç i per això, aquells que no saben travessar la cruïlla que citava al principi, troben una opció més senzilla: l’evasió de la realitat.

Aquests individus, en permanent frustració- autoengany-, cauen en el sense sentit i es converteixen en un patró de consumidor indiscriminat de vies d’evasió. La incertesa ofega els seus pensaments i el risc és el pa de cada dia.L’excés serà el seu acompanyant de viatge.

Amb sort algun dia els visitarà a la porta de casa la voluntat de ser crítics, la valentia i la sinceritat –agafades de la mà-. 

" La vida merece la pena vivirla cuando hay una dedicación a algo fascinante, objetivos autoimpuestos, a una obra o personas queridas."

Viktor  E. Frankl

Natural Park, Burren Park, Ireland.