Final del viatge

Treus els dibuixos de la paret. Fas una bola amb el bluetack que utilitzaves per penjar-los i així donar el toc a l’habitació, com sempre fas quan habites un lloc nou.

Doblegues jerseis, abric, samarretes i texans. Sabates, llibres, Cds i més dins la motxilla.

Calaixos buits i parets tal i com vas veure el quinze de gener.

Et rentes la cara i et poses els pantalons còmodes per continuar amb la feina de recollir l’habitació – acte que no et robarà més de deu minuts, en això de recollir ets ràpida.

Omples l’ampolla d’aigua,..aiix quina set ! Després d’un deliciós sopar amb tres noies, grans companyes de passejos, cafès, sidres, balls i tardes i nits. Agata, Nika i Katka: cultura eslava ben present. T’emociones al recordar els regals que t’han fet – és fascinant adonar-te de la relació que has creat en mesos-.

Sembla que la motxilla i la maleta són plenes i llestes per ser tancades demà a la tarda.

Et fiques al llit, encens l’ordinador per sentir algunes cançons- amb sort, viuràs aquesta música en viu dissabte a la nit amb bona companyia- i et poses a escriure... li demanes al cavall enèrgic que et faci el favor de penjar l’últim text de l’aventura irlandesa ja que tens una sorpresa entre mans on més d’un amic està involucrat. ( no pots penjar el text en el blog ja que alguna persona molt important podria llegir abans i espatllar la sorpresa... )

La persona sorpresa serà la mama, sí, ella... la dona més patidora durant els sis mesos d’aquesta recerca de l’endemà de la formiga.

Nervis a la panxa i milers de records a la teva ment, a la llibreta... tornes a casa després d’un temps de desconnexió. Un temps per a tu, per a descansar, per aclarir les teves idees, per acceptar que hi ha gent que decideix no seguir en el teu camí... per crear el teu propi amb noves direccions i sentits, diferent i amb altres acompanyants. Aprendre a expressar-te tal i com ets amb una llengua que poc a poc has fet teva, fer coses que mai t’havies plantejat fer a casa teva,  a Castelldefels. Obrir la ment a un món gegant i amb milers d’indrets per descobrir. Viure i conviure amb gent nova, cada dia. Has perdut la por a la sensació d’estar sola... ara t’agrada! Ho necessites!

Has retornat a escriure cartes, feia anys que no ho feies! Has escrit una mica més de la teva història com a noia, filla, germana, amiga, coneguda, com a persona que vol continuar estudiant, treballar, gaudint i patint per el projecte que fa quatre anys vau iniciar... vols continuar cuidant de la teva mare i pare... emprenent nous viatges amb el teu germà – mai és tard per a tenir quelcom en comú-.

Sé que et mors de ganes de sentir l’aigua del mar, d’una caleta de Menorca... de sentir el sol i la sensació de xafogor –angoixant, enganxosa...quantes x!-. Sí, vols ballar i cantar... suar i caminar, pujar la muntanya de la forca de 2000m i tornar a sentir com desenes d’ullets et miren i et donen la benvinguda! Amb ell et sents protegida.

És veritat que enyoraràs els amics que has trobat aquí, a la costa oest de la illa. Fins i tot has plorat en acomiadar-te d’una d’elles. Enyoraràs petits racons, el verd i les ovelles i cavalls al costat de casa... i què me’n dius de la pluja? Potser aquest tema el deixem per un altre moment. It was fine. I pel que fa el sabor de la mantega i la llet... quan abans et desintoxiquis d’elles millor!

Ara et mossegues les ungles. Fa dies que ho has tornat a fer. Però estàs disculpada...  el gran dia s’apropa. Tornar a pujar a l’avió, carregar maletes... dormir, llegir, mirar per la finestra, veure com surt el sol un divendres de juliol,trobar-te amb amigues a l’aeroport de Prat, arribar a Castelldefels i dir amb una veu profunda:

Mama, ya estoy en casa.