Ben bé no sé per on començar... fa quinze dies que no
escric i la Sara ja reclama aventures per escrit.
Després de l’eufòria i l’efervescència de la diada de
Sant Patrick ( que es va allargar tot el cap de setmana) va arribar una setmana
tranquil·la, però bé, comencem per divendres.
Divendres 16 de març.
Pronòstic del temps: Dia plujós i gris.
Pronòstic personal: posem color i aixopluguem-nos de la
pluja.
Així vaig fer, vaig agafar el bus i vaig arribar a Gort.
Visita a l’Agata i amb el cafè a la mà va començar un dia que seria molt llarg
i ple de novetats.
Tota una jornada a la petita i acolorida botiga va acabar
cap a les cinc de la tarda on a partir d’aquell instant començaven les
novetats.
Deixem enrere Gort, pujades a l’Opel Corsa direcció Galway.
La primera parada a la ciutat va ser a casa seva ( això de seva és divertit, ja
que a la casa viuen 6 persones més tots aquells grimpamons que van i
vénen – com vaig fer jo aquell cap de setmana- )
Sopar vegetarià,
deliciós i amb un handicap – que després d’una estona es va superar- sopar amb chopsticks.
I havent sopat de
camí cap al centre de la ciutat... vam deixar que la nit avancés... música,
cervesa, ballar descalça, més música, nova gent, nous espais.... noves
converses en tornar a casa i bona nit.
De bon matí una
nova aventura: formar part de la cavalcada de Sant Patrick’s Day amb el grup
d’Amnisty International.
Sense planejar
res, roba negra, samarreta groga i color verd a la cara.
Matí assoleiat,
amb percussió de fons i la sensació d’estar vivint el gran dia per als
irlandesos i irlandeses des de les seves entranyes. Va ser una gran experiència
poder-ho viure des del meu punt de vista... i poder compartir-ho amb dues noies
alemanyes: Klara i Susan, que més tard van ser companyes de festa a la nit.
Aquella nit de dissabte vaig tornar a dormir a la casa de l’Agata i els seus amics...
La llum entrava pels grans finestrals i arribava diumenge de pluja i sol... s’estava molt bé dins aquell sac de dormir, semblava que fos de campaments.
Finalment, a les 12 del matí em vaig llevar ... vam sortir al jardí a prendre el sol i un té.
Coverses amb una noia anglesa, irlandés, amb un gallec-sevillà-migirlandés... a mitja tarda vam deixar la casa per anar de compres a unes botigues poloneses que molt bé coneix l’Agata. Diversos sabors de té, uns cereals típics d’allà i un pà deliciós al cistell... i de camí a fer un últim passeig per Galway i acomiadar-me fins la propera.
La setmana no va començar molt bé per al Cian. Molèsties a l’ull dret – i jo de cuidadora.-
La cosa es va animant a mesura que la setmana avançava, fins que divendres vaig ficar la bici al cotxe, amb destí Coole Park.
Allà vaig descobrir una nova ruta, preciosa, un bosc màgic, on vaig voler convidar la Sara i la Neus. A cada pas descobir un nou arbre, més gran, més maco...
Si t’aturaves a escoltar el silenci del bosc podies copçar els cruixits dels arbres, fins i tot em vaig inquietar només en pensar que podien trencar-se les branques i caure’m a sobre.
Vaig continuar amb la ruta pel parc i cap al final, vaig trobar-me la Marta i la seva família, també a la Carol i la Gabrielle- altres mares que formen part de la comunitat amb la que col·laboro alguns dissabtes-.
Tenien preparat un pic-nic amb tota la canalla.
L’hora de tornar a casa arribava, les meves tasques com au pair s’han de complir: anar a recollir la Niamh a l’escola.
Aquest passat dissabte va ser un dia molt intens. A les 9 vaig quedar amb la Marta davant de casa. Començava un dia de treball al Barn, nom de la casa que estem construint, on antigament es guardava la palla.
Serrant, pujant parets, posant la porta... un dia molt gratificant. Entre dinars i sopars, descans per prendre un café, compartir una recepta de galetes, parlar amb els nens i nenes, i fins i to va haver temps per anar a pescar amb l’Uisce i el Nick ( el pare ). No va haver èxit, però va ser una estona molt relaxant.
Desrpés d’un sopar amb truita de patata, pernil, amanida i pa amb tomàquet va arribar l’hora d’anar a prendre una sidra a Ennis, un nou poble, a un pub amb música en directe, on vaig poder gaudir d’una conversa molt còmoda amb la Marta sobre el què som, on volem arribar i el per què dels nostres actes.
Els ulls ja es feien petits de la son acumulada i vam decidir tornar a casa. Em va deixar a la porta de casa, i per uns instants – abans d’obrir la porta – vaig contemplar el cel negre com el carbó, però ple d’estrelles brillants. Vaig voler estirar-me a l’herba, però van començar a caure gotes.
Diumenge, sense haver canviat l’hora dels rellotges, vaig pujar a la bici direcció Kinvara. Un poble de costa, que es troba amagat a una bahía i és presidit per un gran castell.
Això s'ha de viure. Pedalejant, sentint com la brisa del mar és més a prop, en maniga curta, amb sol i sensació d'estiu.... bicicleta i patapúm: nou lloc per a conèixer. Poble de costa, castells, vaixells, companyia inesperada d'un autoestopista i tornem a casa amb un to més a la pell i amb la sensació d'haver aprofitat el dia.
En tornar a casa, una bona dutxa, un nou llibre: Los días grises, i a descansar per agafar forces per a la setmana entrant.
7:45h sona el despertador. El sol atravessa les cortines: dia asoleiat i un gran pla al meu cap. Esmorzars, lunches, cotxe i cap a l’escola. En tornar a casa, telefono la Marta per anar al Burren, un dels parcs naturals de la illa.
Cada dilluns va amb els fills a caminar i a dinar allà. Ahir van tenir la meva companyia.
Va ser un dia “d’estiu”, podríem dir dels millors fins al moment. Prenent el sol, sense samarreta, llegint al jardí de la casa d’una noia de Cadis que aquí és mestra de Flamenc, on la Marta fa classe mentre nosaltres jugàvem i inventàvem...
Tornar a casa, sessió d’hort. Música a la ràdio, sol a tot el jardí, la pesolera creix i creix... continuo llegint, però un nou llibre: Las mujeres que corren con lobos.
Avui, el sol continua present, escric les últimes frases i em poso les sabates per anar en bici i descobrir l’endemà.
Bon dia a tothom,
I a tots aquells grimpamons... gaudiu dels grans campaments que us esperen!
Moltes abraçades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada