L'essència hi és.

Visita a Gort.

Poc a poc anem fent camí.

Just acabo d’ordenar la taula. Fa uns minuts estava plena de papers ( aparentment desordenats i innecessaris) . La veritat és que haig d’admetre que tinc una mania compulsiva a recollir pamflets, papers de colors, revistes i diaris, els quals acabaran a una capsa de cartró folrada amb imatges impactants i amb algun missatge secret per a descobrir.

M’aturo i penso per què ho faig. Per què modifico l’aspecte d’una capsa senzilla?

Pot ser és perquè tinc la necessitat d’expressar moltes idees i aquesta és la millor manera per a fer-ho. Potser, perquè no m’agrada deixar una capsa nua... o potser per aportar una mica d’identitat. No ho sé.

De vegades me n’adono, que aquests canvis d’imatge, canvis en la decoració d’una casa  o simplement en l’estil de roba i de maquillatge, formen part de la recerca d’una identitat. Volem saber d’on venim. Alguns ho tenen clar, d’altres inverteixen el temps sagrat de la vida en cercar l’origen.

D’altres volem saber cap a on anem. Amb pressa. I quan accelerem i xoquem ja que hem sobrepassat la velocitat permesa, finalment ens aturem a pensar.

Durant aquesta parada en boxes observo el panorama actual:

Canvis d’identitat progressius, radicals, contradiccions, pèrdua de l’empatia, pèrdua de confidents... Canvi de personalitat?

Ben mirat, no crec en el canvi de personalitat. Naixem, ens desenvolupem, ens reproduïm ( alguns no ho faran mai) i morim. Però des del segon 0 fins que tanquem els ulls eternament, som el que som. Amb la nostra pròpia identitat.

M’esgarrifo quan veig com antics companys de viatge han perdut la il·lusió d’un projecte comú. Han perdut les ganes de crear, treballar i buscar les eines per a fer un món millor. Es malgasten energies, ganes, força i es llencen a la paperera ( i sense reciclar ) desenes de paraules. Algunes porten amagades a la butxaca armes mortals.

Ens crèiem còmplices d’un bé comú, d’una manera de vida. Però hem xocat, de la mà, contra la paret. Un mur molt alt, dur i fred que ha aconseguit que ens deslliguem. Uns han caigut a terra i encara estant estabornits... altres han saltat el mur i han fugit ( amb l’etiqueta de Covards al front, però veritablement fugen perquè no són tan forts com per saltar el mur ) i d’altres esgarrapen ganes per grimpar. ( La gran fita)

A tots aquells que grimpen, gràcies.

L’essència hi és, no es perd.