Mallorca.
Setembre 2011.
L’arbre de
sa illa.
Ja hi havia
arribat. Amb una dolça melodia de fons em disposava a deixar enrere milers de
pensament obscurs.
Volia caminar,
avançar i deixar els problemes amb cada petjada.
Aire fresc,
nou, el sol picava contra la meva pell i em
feia pessigolles. En agafar aire i respirar profundament em vaig
endinsar en un món nou, d’un altre color i amb noves olors i paisatges.
No estava sola.
Ella també hi era. Sempre m’acompanya.
I ella i jo vam
anar a la recerca del nostre arbre.
Ardrahan
Febrer 2012
L’arbre de sa illa.
Continua la recerca de l’arbre.
Sa illa és més gran, més verda, més freda. El sol tímid
es fa un lloc entre els núvols grisos i amenaçadors. De vegades em saluda amb
un crit ben fort. Però s’esborra dels meus ulls ràpidament... malgrat tot,
diuen que la primavera és aquí i la començo a sentir.
Ara estic sola en aquest camí. Vaig ser jo qui va
decidir agafar la drecera.
També sé del cert, que després d’aquest desviament,
els camins es tornen a trobar com fan els afluents amb els rius més cabalosos
del país.
Continuo amb la recerca de l’arbre... de l’endemà
en aquesta illa.
.JPG)
Gràcies per ser-hi sempre.
I saps què? En aquesta illa tan gran, els esquirols vermells estan en
perill d’extinció degut a una amenaça pels esquirols grisos! VINE i ajuda-les a
posar remei a la seva enemistat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada