Bizitza bizitzeko dago eta ez beste ezertarako.

Avui onze de gener de 2012 he decidit començar el blog, i les paraules escollides per a ser les primeres són les següents:

                  

                                                              Bizitza bizitzeko dago eta ez beste ezertarako.

Malgrat em costi pronunciar aquestes paraules degut a la força que es necessita per recitar-les, les he escollit. En llegir-les aquest mateix matí han calat fons dins la meva ment.

Segons el meu amic basc, diu així: la vida està ver a viure-la i no per a res més.

I el lauburu, per a plasmar aquesta frase...recordant els quatre elements necessàris... l'aigua, el vent, la terra i el foc... que donen sentit al cicle de la vida!

L’essència d’aquest joc- la vida- és jugar, viure! Participar amb vitalitat... perdre i tornar a jugar. De vegades creure’t guanyador quan al cap i a la fi el joc continua.

Tal i com els hi succeeix  a les formigues, els humans no sabem viure sinó és en col·lectiu, aprenent un dels altres. Cooperant. Treballant per una fi comú.

És cert, que es creen jerarquies. Per a uns no són estimades, per a altres imprescindibles. Fins i tot portades a l’extrem. En definitiva, és viure en societat seguint unes pautes i/o normes en un lloc determinat d’aquest gran però, alhora petit planeta.

Jo us convido a caminar amb una petita formiga per camins abans no explorats. Aquesta formiga pas a pas caminarà, amb pors i il·lusions, amb petits somnis amagats a la butxaca i amb una motxilla buida impacient per ser omplerta de records.

L’acompanyeu?