Una setmana després.

Quin serà l'endemà al Pedraforca?

Amb la motxilla plena i els nervis a la panxa, ja marxo a dormir. Demà serà un gran dia! Un dia per tornar a començar! Aprendre a viure i conviure en mig de la muntanya. Fins aviat.

Final del viatge

Treus els dibuixos de la paret. Fas una bola amb el bluetack que utilitzaves per penjar-los i així donar el toc a l’habitació, com sempre fas quan habites un lloc nou.

Doblegues jerseis, abric, samarretes i texans. Sabates, llibres, Cds i més dins la motxilla.

Calaixos buits i parets tal i com vas veure el quinze de gener.

Et rentes la cara i et poses els pantalons còmodes per continuar amb la feina de recollir l’habitació – acte que no et robarà més de deu minuts, en això de recollir ets ràpida.

Omples l’ampolla d’aigua,..aiix quina set ! Després d’un deliciós sopar amb tres noies, grans companyes de passejos, cafès, sidres, balls i tardes i nits. Agata, Nika i Katka: cultura eslava ben present. T’emociones al recordar els regals que t’han fet – és fascinant adonar-te de la relació que has creat en mesos-.

Sembla que la motxilla i la maleta són plenes i llestes per ser tancades demà a la tarda.

Et fiques al llit, encens l’ordinador per sentir algunes cançons- amb sort, viuràs aquesta música en viu dissabte a la nit amb bona companyia- i et poses a escriure... li demanes al cavall enèrgic que et faci el favor de penjar l’últim text de l’aventura irlandesa ja que tens una sorpresa entre mans on més d’un amic està involucrat. ( no pots penjar el text en el blog ja que alguna persona molt important podria llegir abans i espatllar la sorpresa... )

La persona sorpresa serà la mama, sí, ella... la dona més patidora durant els sis mesos d’aquesta recerca de l’endemà de la formiga.

Nervis a la panxa i milers de records a la teva ment, a la llibreta... tornes a casa després d’un temps de desconnexió. Un temps per a tu, per a descansar, per aclarir les teves idees, per acceptar que hi ha gent que decideix no seguir en el teu camí... per crear el teu propi amb noves direccions i sentits, diferent i amb altres acompanyants. Aprendre a expressar-te tal i com ets amb una llengua que poc a poc has fet teva, fer coses que mai t’havies plantejat fer a casa teva,  a Castelldefels. Obrir la ment a un món gegant i amb milers d’indrets per descobrir. Viure i conviure amb gent nova, cada dia. Has perdut la por a la sensació d’estar sola... ara t’agrada! Ho necessites!

Has retornat a escriure cartes, feia anys que no ho feies! Has escrit una mica més de la teva història com a noia, filla, germana, amiga, coneguda, com a persona que vol continuar estudiant, treballar, gaudint i patint per el projecte que fa quatre anys vau iniciar... vols continuar cuidant de la teva mare i pare... emprenent nous viatges amb el teu germà – mai és tard per a tenir quelcom en comú-.

Sé que et mors de ganes de sentir l’aigua del mar, d’una caleta de Menorca... de sentir el sol i la sensació de xafogor –angoixant, enganxosa...quantes x!-. Sí, vols ballar i cantar... suar i caminar, pujar la muntanya de la forca de 2000m i tornar a sentir com desenes d’ullets et miren i et donen la benvinguda! Amb ell et sents protegida.

És veritat que enyoraràs els amics que has trobat aquí, a la costa oest de la illa. Fins i tot has plorat en acomiadar-te d’una d’elles. Enyoraràs petits racons, el verd i les ovelles i cavalls al costat de casa... i què me’n dius de la pluja? Potser aquest tema el deixem per un altre moment. It was fine. I pel que fa el sabor de la mantega i la llet... quan abans et desintoxiquis d’elles millor!

Ara et mossegues les ungles. Fa dies que ho has tornat a fer. Però estàs disculpada...  el gran dia s’apropa. Tornar a pujar a l’avió, carregar maletes... dormir, llegir, mirar per la finestra, veure com surt el sol un divendres de juliol,trobar-te amb amigues a l’aeroport de Prat, arribar a Castelldefels i dir amb una veu profunda:

Mama, ya estoy en casa.

raspberries

Després d'uns quants dies al llit degut a un virus - amb molta mala bab i ntencions d'aturar-me, malauradament ho va aconseguir-, amb una festa d'aniversari pel mig i no molta pluja... ha arribat el dia esperat: dia de crepes, xocolata, passeig al parc, sol i dues companyes de cafè molt agradables... i per acabar el dia 896g de raspberries, gerds. Denominació d'origen: el jardí de casa.


Saturday afternoon. Tubber.

Oisin's Birthday. The first year. A big boy, and a brave mum. Happy first year

Very proud with our 896g of raspberries!

tornarem

http://www.farsdebalears.org/faros-lighthouses-balears/faros-lighthouses-balears-faros-ibiza/faros-lighthouses-balears-moscarter/

Far d'Artrutx, Menorca, Agost 2010

 juntament amb el de Capdepera marca l'extrem amb l'estret entre Menorca i Mallorca

Far de Cavalleria, Menorca, Agost 2010

 testimoni de milers de naufragis

Far de L'Illa de l'aire, Menorca , Agost 2010

petita illa amb un gran far situada  a l'entrada del port de Maó

Far del Cap Gros, La Muleta. Mallorca, Setembre 2011

El petit paráis.

" l'arbre de sa illa"

Far de Moscarter, Gener 2012

allà quatre valentes es van apropar a Portinatx per viure durant uns instants en un lloc privilegiat.

La torre més alta de totes les Balears.

Cap d'aquest far es troba en costa irlandesa, malgrat aquí van ser construïts uns quants. Fars a les Balears.

La millor medicina per recuperar-me, recordar llocs increîbles on s'ha de tornar sovint per recordar què hi ha molt per viure.   Aquest últims dies són d'arròs bullit, pomes, aigua i pel·lícules.

Fins aviat,

l'endemà de la formiga. 

caçadors de bolets

Un dia abans que la Carina marxés vam decidir fer un volt pel Burren – Parc Nacional- però sempre que hi hem anat... els Deus de la pluja ens atacaven.. en fi, Bon viatge amiga! Fins aviat!

Un crit als amants dels bolets i la micologia en general!

Mai hauria pensat que als començaments de Juliol és una bona època per recollir bolets al bosc...doncs sí, per aquestes latituds ho és.

Sincerament aquí no hi ha estacions, aquí el temps canvia cada 20 minuts... un clima humit, molt humit. I clar, això i uns raigs de sol comptats és suficient per afavorir que ara creixin bolets.

Dissabte una expedició  a uns boscos a prop de Loughrea. No molt lluny de casa.

L’Agata aficionada i enamorada del bosc i, L’Egor un enamorat d’ella ... la segueix allà on ella vulgui!

Em van ensenyar quins eren els apreciats i deliciosos per menjar... i així vam fer, vam collir dos cistells per a després cuinar!

Us deixo aquesta web per a que feu una ullada.

http://www.wildmushroomsofireland.com/displayPage.php?id=3

Després de tornar a casa d’un cap de setmana de festa al pub dels divendres, on us convido a que el visiteu, coneixent gent interessant, parlant en català a les Quatre de la matinada, dormint Quatre hores i calçar-se les botes de muntanya per a fer ruta…

Valen la pena!

Seguint sent honesta i sincera, la setmana costa de tirar endavant veient per la finestra com la pluja és permanent i sabent que  a Castelldefels els 30º m’esperen! Però bé cada dia els plans canvien i durant aquesta setmana sembla que no hauré de ser-hi a casa, els nens de vacances i amb el pare... així que aprofitaré  per fer visites !

Les flors que mai havia vist a Catalunya però sempre s'estudiaven a Botànica.

ram de margarides

Després d'un  dia de sol -cap núvol- i temperatura rondant els 22º, arribo a casa  ales 9.15pm. 

Arribo de la festa del comiat del 4th Group  Craughwell, és a dir el cau.

Haig d'admetre que se m'han caigut unes llàgrimes quan una de les caps a parlat davant de les 60 persones, aproximadament, que ens trobàvem al gimnàs... ha fet referència al significat de ser cap en un agrupament i el per què ho fa...

M’ha vingut a la memòria diverses imatges del juliol passat als campaments..

I d’altres fruit de la meva imaginació sobre com seran els d’aquest any...

Sembla mentida, però ja comencen els adéus per aquí. M’he acomiadat de les caps... això significa que l’aventura irlandesa s’acaba – almenys per a aquest any- Qui sap quan tornaré, com , amb qui... però segur que tornaré a posar els peus en aquesta terra humida, verda, on la llet sap a llet i les ovelles són les reines del territori.

Moltes ganes de viure deu dies amb ulls que desprenen energia, vida i alegria.... amb amics i amigues, compartint llit, esmorzars, conflictes i segon rere segon al cent per cent... ganes de viure entre muntanyes, de sentir l’escalfor del sol travessant la tela de la tenda, que et despertin els crits de nens i nenes emocionant de viure moment màgics.... compartir got de plàstic i tovallola... tornar a sentir la sensació d’esgotament total , físic... però saber que encara queda una petita espurna que et fa arribar a casa amb un gran somriure i les galtes vermelles, torrades pel sol... vull tornar a sentir el: Qué mala cara hija, seguro que no has dormido – després de 10 dies ...

Fins molt molt aviat a tots aquells i totes aquelles que també comparteixen aquestes sensacions durant uns dies... que en sou uns quants i unes quantes! 

V.

carrot cake

Fa dies que abans de dormir penso:  He oblidat escriure al blog!

De sobte em venen a la ment paraula rere paraula tot el que m’agradaria escriure. Però en qüestió de segons ja estic somniant.

Avui diumenge, 24 de juny, és la festa d’aniversari de la petita. Dimecres va fer cinc anys.

Després de gairebé dues setmanes d’aturar-me a escriure avui ho faig.

Dies després de tornar de Castelldefels, semblava que la nostàlgia i els i si... m’anaven a menjar. Però a mesura que passaven els dies m’he adonat que aquí ja em sento com a casa. Que s’han trobat uns coffees i uns teas entre setmana i molts més durant el cap de setmana!  És clar que no són els cacaolats ni els cafès al carrer- ja que la distància no ho permet – però saben bé també.

Cares noves d’arreu del món que et semblen familiars –com si abans hagués compartit viatges i/o sopars- és aquesta familiaritat la que em fa sentir com a casa. Americana, japonés, alemanya, txeca ... amanit amb un toc de la costa oest humida. 

La setmana va de contes i de música...

Un nou llibre de contes irlandesos de fades, música en directe divendres i dissabte nit... per celebrar d’una altra manera aquest Sant Joan de l’estiu 2012. Banjo, acordió i música mai escoltada per aquí en cinc mesos.. una banda molt bona:  http://www.myspace.com/karmaparking






Us deixo aquesta cançó, - un petit detall de la Sara - que em fa sentir molt  bé! 
http://www.youtube.com/watch?v=wSXHcxGXue4


(Ell: Olga, t'he portat una rosa
Olga: Jo, a tu, unes margarides
Ell: Escolta, estava pensant, aquesta vegada és la bona, no ?
Olga: Va, calla i dóna'm la mà)

I sense pensar-ho dos cops: treure't els pantalons i sentir els pocs graus de l'oceà Atlàntic.

El repte és nedar en ell abans de marxar...